DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. SOLTER, -ERA adj.
|| 1. Isolat, sol, separat del conjunt; cast. suelto. «Vius massa solter»: es diu a un qui viu tot sol (Camp de Tarr.). Biga soltera: la biga que va pel riu separada del raig (Ribagorça). Que tot porch que vage per la vila solter, pach III dinés, doc. a. 1393 (BABL, xii, 193). No consenten que ningun mosso solter stiga sens amo, doc. a. 1555 (Hom. Rubió, i, 264). Hi havia un fadrí solter, això és, un fadrí que no tenia mare, germana, tia, criada ni qui bé li volgués, Camps Folkl. ii, 15.
|| 2. Que no ha contret matrimoni; cast. soltero. De cada dia arriben dones errades, adúlteras y solteras, doc. a. 1594 (BSAL, vii, 402). Ets més maca que quan eres soltera, Vilanova Obres, xi, 100.
    Fon.: suɫté (or.); soɫté (occ.); soɫtéɾ (val.).
    Sinòn.:— || 1, solt;— || 2, fadrí.
    Etim.: derivat de solt.

2. SOLTER m.
Pescador que pesca a la solta (Mall.).
    Etim.: derivat de solta.