Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. sor
veure  2. sor
veure  3. sor
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. SOR f.
|| 1. ant. Germana (en sentit propi de parentesc); cast. hermana. Dixeren... que auíets iagut ab uostra sor e ab uostra cosina germana, doc. a. 1251 (Pujol Docs. 25). La sor del rey de França, Desclot Cròn., c. 50. Som sols, menys de frare e de sor, Jaume I, Cròn. 48. La dispensació de la sor del rey Luys de Sicília seria quaix impossible d'haver, Epist. Pere 84. Ama la muyler de ton frare axí com ta sor, Jahuda Prov. 78. Som estats en seruey de la Guelfa ta sor, Curial, i, 10.
|| 2. Monja, dona de religió; cast. sor, hermana. a) ant. Usat absolutament, amb el sentit de ‘germana en religió’ referit a les altres religioses. Totes les dones hagren plaer que Natana fos lur sor, Llull Blanq. 20.—b) Usat absolutament, equivalent a ‘monja, religiosa’. Hi prenen les sors menors de Leyda M sòlidos, doc. a. 1315 (Col. Bof. xxxix, 83). Dehits que ha poch que sots en l'orde e que havets mester apendre de les pus petites sors de l'orde cant e l'offici divinal, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 536).—c) Usat com a tractament, avantposat al nom personal d'una religiosa. Una dona apellada sor Valfagona, doc. a. 1368 (BSAL, vii, 34). Dona a Sor Oliva, maioral de la Ràpita, X sous, doc. a. 1384 (Miret Templers 589). Parlaven d'una Sor Francina, Galmés Flor 169.
    Fon.:
sɔ́ɾ (or., occ., val., bal.).
    Etim.:
del llatí sŏror, ‘germana’.

2. SOR, SORA adj.
Rogenc, vermellós; cast. rojizo, soro. Cabra sora: la cabra de color vermellenc (Gandesa, Maestrat, Morella). Falcó sor: el falcó jove, que no ha mudat el primer plomatge, el qual és rogenc. Ad Bonushomo sacerdos alia equa sora balcana, doc. a. 1038 (BABL, vi, 353). Com nós hajam perdut un falcó montarí sor, doc. a. 1347 (BSAL, iii, 118). Qui pendrà dels dits falcons, vulles que sien sors o mudats, doc. a. 1393 (Misc. Fabra 168). Ab lo lourar | los aguilons, | tots los falcons | mudats e sos, | sparvés, açtós, | al puny d'hom cuyten, Spill 6745.
    Fon.:
káβɾa sɔ́ɾa (Morella, Benassal); káβɾa sɔ́ɾɛ (Gandesa).
    Var. form.
ant.: saur.
    Var. form.
ant. (incorrecta): sord (Qui pendran dels dits falcons, vulles que sien sords o mudats, doc. a. 1393, ap. Mostassaf 231).
    Etim.:
del germànic saur, ‘rogenc, groc clar’ (V. saur). La forma sord és errada d'interpretació produïda per analogia de l'adjectiu sord, ‘mancat d'oïda’).

3. SOR f.
Suor (alg.). De la front d'aquell pobra xapador | hi cau una gota de marganta sor, Ciuffo Folkl. Alg.