Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  sus
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SUS adv. i prep.
|| 1. ant. Amunt, dalt (en tots els seus significats); cast. arriba, encima. a) Usat com a adverbi no acompanyat d'altra partícula. Esperan quant uendrien e quant metrien nostra senyera sus, Jaume I, Cròn. 443. E'ls nostres pujaren sus, Pere IV, Cròn. 201. Sus li lançaren, | tot lo mullaren, Spill 7999. Si's pogués fer de fortuna tener ab hun fort clau, sa roda quant és sus, Ausiàs March xxxi.b) Usat com a preposició. Edificada sus set colones d'or, Spill 10617. (En aquest ús és viu sus en el rossellonès: Amb braç ferm va mallant sus l'enclusa, Berga MT 112).—c) Usat com a preposició acompanyada d'altres preposicions (sus en, sus a, sus dins, etc.). E posa'l sus e'l temple [=sus en lo temple], Hom. Org. 6. Molt cavaller... com és sus en son cavall, Llull Cont. 112, 9. E'l loch on nós stàuem era... sus e'l palau de uolta, Jaume I, Cròn. 11. Féu scriure en lo pal, sus en lo cap de la punta, Scachs 24. Deuant mon Déu me presentí sus dins la Seu, Coll. Dames 5. Explicaren lur embaxada al Papa, sus a la popa de la galera, Tomich Hist. 276.—d) Seguit de alt, formant la locució sus alt. Vós, Sènyer, avets volgut que paraís sia sus alt sobre la terra, Llull Cont. 59, 23—e) Seguit de de, formant la preposició composta sus de (en trobem un exemple en el fals Boades: Ab molts treballs que'n tramet sus d'aquell, Boades Feyts 396).—f) Precedit de la preposició de, formant la locució de sus. A penes podem portar lo fex que de sus nos avets posat, Llull Cont. 80, 29. Puys posa-y de sus una gota de cera, Flos medic. 127 vo. Aquesta combinació s'usava sobretot per indicar una cosa dita o escrita abans. Axí con de sus és escrit, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 306).(V. dessús, forma aglutinada d'aquesta locució adverbial).—g) Precedit de la preposició en, formant la locució en sus o a en sus (escrit també ensús). Adonchs puja a en sus, Llull Felix, pt. i, c. 4.—h) Precedit de la preposició arcaica tro o entrò, formant la locució tro sus o entrò sus amb el significat de ‘fins a’ (=cast. hasta). Entraren entrò sus Alcoy, Muntaner Cròn., c. 26. Los cauallers han anar tots armats del cap tro sus als peus, Flos medic. 14. Tracta de les generacions... de Seth... entrò sus a Noè, Tomich Hist. 4.—i) Indicant superioritat numèrica, equivalent a més, més amunt. Haja trenta mília sòlidos en sus, doc. a. 1380 (Col. Bof. viii, 222). Quaix en nombre de III mília hòmens a cavall e de peu XV mília en sus, Pere IV, Cròn. 372. Tots quants fossen de XI anys en sus e de LXX en auall, Tirant, c. 20. Entre morts e presos pujen en sus de mil persones, doc. a. 1462 (Col. Bof. xxii, 244).
|| 2. Prop, a la vora; cast. cerca. Indica proximitat de lloc, de temps, de qualitat, etc. En aquest significat s'usa encara sus o la seva variant su en alguns dialectes actuals. «Sa casa està sus devora es camí» (eiv.) o «su es camí» (mall., men.): està a la vora del camí. E nós exim sus en l'alba de Montsó, Jaume I, Cròn. 14. Quan fo aquela nuyt sus al primer son, ibid. 83. Anam-nos aturar atendar en la dita vila sus pres Helna, Pere IV, Cròn. 170. Una sala excellent | sus la font edificada, Turmeda Diuis. 7. Trista plorant sus al peu de la creu, Trobes V. Maria [129]. Treballava... prop de Maria, Jusep, y sus d'ells... l'infant Jesús s'asseu, Guiraud Poes. 4. D'aquest sentit d'aproximació provenen les formes compostes susaquí, susara, etc. Sus aquí nos desexim de uostra amor, Jaume I, Cròn. 22.
|| 3. Usat com a interjecció (sus!) serveix per a incitar algú a moure's, a anar avant, a anar-se'n d'un lloc; cast. sus. Lavors lo gloriós Senyor lo pres per los braços dient: Sus, feel cathòlich amich; sus, leal missatger; sus, baró de gran virtut!, Pere Pasqual Obres, i, 77. De aquests tals, gran feix, sus!, al foch de infern, St. Vicent Ferrer (Bol. Ac. Hist. lxxxix, 437). Sus, dix Tirant, no'n vull pus saber, Tirant, c. 148. L'abadessa dix: Sus, senyora, leuats del lit, Curial, i, 30. Sus a la guerra, los braus!, Picó Engl. 20. Especialment: a) Crit amb què es dóna als corredors d'una cursa el senyal de començar a córrer. Lo jutge pujà alt en un cadafal... e dix cridant: Sus, cauallers!, Tirant, c. 59. Donar el sus: fer la senyal perquè algú comenci a córrer, a treballar, a actuar.—b) Es diu per indicar a algú que se'n vagi (val.). «Sus d'ací!» (Gandia, Pego).—c) Crit amb què es fa fugir o marxar els gossos (Urgell, Baix Aragó, Maestrat); cast. zape!
|| 4. m., ant. Jugada en què es posa en perill el rei, en el joc d'escacs; cast. jaque. Diu que'l rey, llevant-se per sus, no salta a la tercera, Scachs d'amor 24. Diu que no sia pres ni ferit lo rey, mas que l'avisen, so és donant-li sus, ibid. 27. Sus i mat: jugada en què el rei d'escacs roman indefens, sense possibilitat de salvar-se. Que tot hom se riga d'ell e li donen sus y mat en la darrera casa, Tirant, c. 86. Vist que també al primer sus se troba mat, Somni J. Joan 2811.
    Etim.:
del llatí sūrsum, ‘amunt’.