Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  sutja
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SUTJA f. o SUTGE m. (ant. escrit també suja).
|| 1. Substància negra, dividida en partícules finíssimes, que prové de la combustió incompleta de les matèries orgàniques i que es diposita en les parets interiors de les xemeneies i canonades de conducció del fum; cast. hollín. Us plac, Sènyer, que fóssets abourat de suja e de vinagre e de fel, Llull Cont. 72, 5. Ab unt de suja s'empeguntava, Spill 2532. Un penonet de cendat quax color de sutga, doc. segle XV (arx. de Montblanc). Prenets sutge de forn e moleu-ho bé, Flos medic. 49 vo. Homes bruts de sutja, Rosselló Many. 24. Es negre com lo sutge, Guimerà II Poes. 91. a) fig. Però, llançant les fels y sutges de la malícia, Viudes Donz. 735.
|| 2. Morques de la roda del carro (Urgell).
    Refr.

—«Quan s'encén la sutja, senyal de pluja»; «Cau sutja, és que sent pluja»; «Quan lo sutge s'encén, senyal de neu»: es diu perquè hi ha la creença que encendre's la sutja del fumeral és senyal que ha de ploure.
    Var. form.:
sutza. N'hi ha que vendrien son pare y beurien sutza, Roq. 15.
    Fon.:
súʤə (Camprodon, Empordà, Garrotxa, Manresa, Vallès, Barc., Tarr., Valls, Sta. Col. de Q., Mall., Men.); súʒə (Sallagosa, Angostrina, Portè, Molló, Puigcerdà, Berga, Darnius, Pobla de L., Bagà, Ripoll, Ribes, Centelles, Montseny, Vic, Olost); söʤə (Capcir); súʧə (Cadaqués, Prada, Darnius, Cadaqués); súʤa (Xàtiva, Pego, Sanet, Al., Elx); súʤɛ (Alcoi); súʧa (Cervera, Val.); súʧɔ (Gandia); súɾʤa (Tortosa); súɾʒe (Encamp, Les Escaldes); súʣə (Llucmajor, Marratxí).
    Sinòn.:
estalzí, follí.
    Etim.:
incerta, però probablement d'un mot pre-romà *sūdĭa o *sŏdĭa (REW 8425; cf. RLR, lix, 136; J. Coromines en Vox Rom. ii, 449). La forma mallorquina sutza deu provenir de l'analogia de l'adjectiu sutza aplicat a la llana bruta (del llatí sūcĭda). V. sutze.