Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  talent
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TALENT m. i f.
|| 1. m. Antiga unitat monetària grega que valia 60 mines; cast. talento. Qui se n'absté | de bé preycar | e declarar | a l'ignorant, | és soterrant | malvat servent | lo seu talent | no res guanyant, Spill 104. Talent, pessa de or de sis cents ducats: Talentum, Torra Dicc.
|| 2. m. Aptitud intel·lectual, capacitat natural o adquirida per a aconseguir coneixements o habilitat; cast. talento. Que bé y degudament esmerse lo talent, Ordin. Univ. 1629, f. 123. Elogien el poderós i el mediocre, no toleren el talent ni la independència de caràcter, Espriu Lab. 78. a) Persona molt dotada de la dita aptitud o capacitat intel·lectual. «Aquest home és un talent per a la música».
|| 3. m. (i esporàdicament f.) Disposició d'ànim bona o dolenta per a fer alguna cosa; desig, gana de fer quelcom; cast. talante, gana. Si ad praedicta Rengardis venia en talent que se stegéss per so chaball, doc. a. 1067 (RLR, iii, 277). Del parlar muda'l talent, Llull Rim. 415. No hach talent de menjar ne de beure, Muntaner Cròn., c. 76. No pot tots sos talents complir, Pere Vidal (Cançon. Univ. 186). Dóna talent de jaure ab la femna, Medic. Part. 93. Can hom ha talent de menjar, Alcoatí 25. He haüda axí poqua calor e poqua talent a tot bé a començar, doc. segle XV (Butll. Bibl. Cat. iv, 54).Mal talent: mala gana, disgust; cast. mal talante. Se fo escalfat a mal talent, Muntaner Cròn., c. 275. Quant los juheus oyren aquestes paraules, cresch entre ells lo mal talent contra lo just, Serra Gèn. 121.
|| 4. f. Gana de menjar (Empordà, Vic, Pla de Bages, Ribagorça, Pallars, Urgell, Conca de Barberà, Camp de Tarr., Bal.); cast. apetito, gana. E puix dinaren-se axí com a cascú vench la talent, Desclot Cròn., c. 49. Evitar de dir... talent per appetit o fam, Fenollar Regles 33. Per sols conservar la fam y talent, Proc. Olives 626. No és talent lo que mos falta, sinó pa que la mos llev, Roq. 10.
    Loc.
—a) Fer es desmenjat amb talent: fingir no voler una cosa de la que realment es té desig (mall., men.).—b) Tenir més talent que un ganivet nou: tenir molta gana de menjar (mall.).—c) Acabar primer es pa que sa talent: no tenir mitjans suficients per a alimentar-se com cal (mall.).
    Refr.
—a) «Qui té talent, tot li sembla pa»; «Qui té talent, somia rollos»: significa que un qui té desig d'una cosa es fa sovint la il·lusió d'obtenir-la.—b) «Val més talent, que pa de forment»: vol dir que el qui té molta gana no repara en delicadeses del menjar.—c) «Déu dóna pa a qui no té talent»: indica que sovint la bona sort recau damunt les persones que ja són prou riques o prou felices.
    Fon.:
təlén (or., eiv.); talén (occ.); talént (val.); təlént (mall., men.).
    Intens.
(del || 2): talentàs.
    Var. form.
ant.: talant.
    Etim.:
del llatí talentum (<gr. τάλαντον), mat. sign. ||1. Els significats secundaris provenen probablement d'aplicacions morals i intel·lectuals del mot talentum de la paràbola evangèlica referent als talents donats per un senyor als seus criats perquè hi negociassin, els quals en feren ús molt divers, aprofitant-los uns molt bé i colgant un criat el seu talent per peresa de treballar-hi. El gènere femení de talent || 4, s'explica per analogia dels seus sinònims gana i fam.