Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  tanda
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TANDA f.
|| 1. Cadascun dels moments o estones d'una activitat que s'assignen ordenadament als diversos participants per a exercir-la alternativament; cast. tanda, turno. «A la font cal esperar tanda per a omplir el càntir». Anar per tanda o per tandes: obrar quan pertoca segons l'ordre establert. Tocar o Venir la tanda a algú: arribar-li el moment d'actuar. Prendre o Agafar tanda: disposar-se a observar l'ordre establert i a actuar en venir l'oportunitat o el temps designat. Demanar tanda: demanar per a participar en una activitat que s'exerceix en moments successius i alternant-hi diverses persones. No donar tanda: parlar molt i sense deixar parlar els altres. Aquell libre legissen a les festes e als altres dies segons que a cascuna dona venria per tanda e per orde, Llull Blanq. 25, 5. Açò se faya per tandes, Jaume I, Cròn. 312. Lo bon rey lesús, venguda sa tanda, humil responent axí li parlà, Passi cobles 36. Com a aquest albanès venia la tanda de la sua guayta..., convidaua a tots aquells qui eren de la sua guayta, Tirant, c. 300. Vàgien eguals ab tanda concordable, Scachs d'amor. Sense esperar la sort a qui primer tocava la tanda del cantar, Alegre Transf. 44. Y dat fi al menjar, atorgaren tanda al repòs de lurs membres, Alegre Transf. 75. No siga cosa que'm diguen... que parle per les hillades y que no done tanda als atres, Rond. de R. Val. 81. Tingué de mortificar los vehins, jugant un dia per les entrades, altre en les escaletes, y axís per tanda els amohinava a tots, Vilanova Obres, iv, 85. Demanaven tanda per enrahonar ab mi, Vilanova Obres, xi, 14. Quan de baixâ al món ve la nostra tanda, Carner Ofrena 203. Especialment: a) Cada una de les parts en què es divideix la jornada de treball de la batuda dels cereals. A Mallorca i Eivissa es fan tres tandes per dia. A l'Urgell i la Segarra es fan més tandes: de quatre fins a vuit en una jornada. La tanda que comença després d'haver dinat, es diu la tanda de torrar, per la calor que pateix l'home que toca la tanda en aquella hora.—b) La part de temps que toca de regada a cada participant d'un dret d'usar l'aigua d'una sèquia o d'un ríu segons la reglamentació establerta. Negun hom qui haja tanda, canó, pietansa ne empriu en la aygua, doc. a. 1386 (BSAL, ix, 15). Hun canó de pedra d'en Garau Duyà, per lo qual prenen tanda ell e d'altres, lo qual és en lo sol de la cèquia, Codi Çagarriga 126. Ficant es cap a s'empenta que era d'un canó... esperaven que arribàs sa tanda per pegar just que fos una xupada, Ignor. 2.
|| 2. Mida de la fondària d'un riu; posició determinada per a amidar o assenyalar la fondària de les aigües (Tortosa). «Vaig entrar al riu, i a deu passos de la vora vaig fer tanda, i l'aigua m'arribava al coll».
|| 3. Sèrie; conjunt de coses successives. Es carreters s'estoviarien una bona tanda de sodrochs, Roq. 56. En aquell moment començava la segona tanda de sardanes, Massó Croq. 61. Després de provar si els responien amb una nova tanda de cops, Víct. Cat., Ombr. 24.
|| 4. Conjunt dels budells, lleu, fetge, cap i peus d'un animal de llana (Gandesa, Ribera d'Ebre, Maestrat, Cast., Val.); cast. despojo. «Compraré una tanda i faré botifarres».
|| 5. fig. El cap, en llenguatge familiar (Val.); cast. calabaza. «Eixe xiquet té bona tanda»: té el cap gros.
    Refr.

—«A tandes va el riure»: significa que les penes i les alegries no van sempre a una mateixa persona, sinó que arriben alternativament a unes i altres (val.).
    Fon.:
tándə (or., bal.); tánda (occ., val.).
    Etim.:
incerta; s'ha assenyalat com a possible origen el llatí danda, ‘coses que s'han de donar’ (cf. Rom. i, 622), però Corominas ha impugnat aquesta etimologia per raons fonètiques i s'inclina a creure que tanda ve de l'àrab (cf. Corominas DECast, s. v. tanda).