Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. tant
veure  2. tant
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TANT (f. tanta). adj., pron. i adv.: cast. tanto.
I. || 1. En tal nombre o quantitat, en tal grau. a) Usat sense correlació o comparació amb altra cosa. Nós som en gran error car lo crestianisme tant se trigue, doc. segle XIII (Pujol Docs. 30). Que en tants perills negú no poria scapar, Muntaner Cròn., pròl. De l'ona que ha tants segles se n'és ensenyorida, Atlàntida dedic. Les cendres de Pirene que enyora son cor tant, Atlàntida i. L'elm i l'escut que a tants donàreu, | a mi... me'l negàreu, Canigó i. Sé pas per què som tingut tanta de set enmig de tanta d'aiga, Massó Croq. 10. Només sento parlar de diners, i em fa por de saber que en tens tants, Llor Laura 56.—b) Correlatiu de quant en una comparació que indica igualtat. Vos darem tant quant la quantitat del an serà, doc. a. 1274 (Bofarull Mar. 76). Quants ne tenien, | tants ne venien, Spill 1700. Lo raig, quant és més luny, tant fa menys reverberació, Albert G., Ques. 56. Tantes són les opinions quants són los hòmens, Lacavalleria Gazoph.—c) Correlatiu de com en una comparació indicadora d'igualtat. Si'ls costaua tant diner com féu a mon pare, doc. a. 1250 (Pujol Docs. 23). Fon forçat a Tirant se retragués... corrent tant com podia, Tirant, c. 322. Quines feynes teniu a Ciutat... Tantes com jo a la Meca, Penya Mos. iii, 16. Tant... com...: igualment, de la mateixa manera... que... «Aquí tant vénen joves com vells». E açò tots ho tenim vist | tant bons com mals, Vent. Pel. b ij. Tant si de neu blanquegen | los puigs, com si los colren soleiades, Costa Poes. 1.—d) Correlatiu de la conjunció que en frases ponderatives o indicadores d'un grau o nombre elevat. Tant plahia al gentil aquesta vida mundana, e tant li fo horrible cosa la cogitança de la mort... que no's podia consolar, Llull Gentil 5. E tant ne son ple, que la mar no és tan plena d'aigua, Llull Cont. 2, 25. Però no tant que no m'hi tornàs algunes vegades, Metge Somni ii. Era molt enuejós, tant que may no tingué repòs mon apetit, Vent. Pel. Exiren-ne granotes tantes que cobrien tota la terra, Serra Gèn. 49.—e) Correlatiu d'un pronom relatiu en frases ponderatives. Si és nenguna cosa qui haja en si tanta de virtut qui't pusca ajudar, Llull Gentil 7. Vos prech que'n digats tantes de paraules per les quals lo puscha entendre, Llull Felix, pt. i, c. 4. No avia tans de béns dels quals se pogués traure de captivitat, doc. a. 1298 (Col. Bof. xl, 25). E jamés dejune un dia per tants mals e peccats que he fets, Eximplis, i, 5. Qui interrogar pogués tantes osseres | que el llaurador remou y fa florir!, Costa Poes. 24.—f) Correlatiu de fins que o de tro que (ant.) en frases ponderatives. Deuen-se'n vendre tants entrò que'l mercader sia entegrat, Consolat, c. 186. E asò fareu tantes veguades fins que coneguau que sia fet, Flos medic. 198.
|| 2. Tal espai de temps. «Ja deu fer tres anys que arribares.—No, no fa pas tant!»Tant com: mentre que, tot el temps que. Portí la dolor tant com vixquí, Villena Vita Chr., c. 197. «Jo voldria, jo voldria, | jo voldria, jo voldré: | estar amb tu tant com viuria | i al cel quan me moriré» (cançó pop. de Mall.). Fins a tant (i ant. tant fins que o tant entrò que): locució amb què s'indica la duració de l'acció fins a un cert terme. Que na Ramonna tinga tant aquela exida... entrò que na Ramona aia trez D morabetins, doc. a. 1237 (RLR, iv, 26). Axí tingué Aloma son fill... fins a tant que pogué anar e jugar, Llull Blanq. 2. Aquella obra deu star tant emparada tro que aquells mestres sien satisfets, Consolat, c. 53. Unten-lo tant fins que sia guarit, Flos medic. 50. Entre tant (escrit també entretant), mentres tant (mentrestant) o en tant: durant aquest temps. Molt serà gran dapnatge si vós entra tant moríets, Graal 54. Elles sos tractes entre tant clohen, Spill 555. En tant, del Rose vora les aigües apedreguen a l'hèroe, Atlàntida i. Y alenau mentres tant, Penya Poes. 40. De tant en tant: algunes vegades, a intervals. S'havia d'aturar de tant en tant per a revenir-se, Ruyra Parada 29. Tant que: mentres que. Desenganyi's, senyora, tant que marxem axís, no anirem pas bé, Oller Pil. Pr. 373.
|| 3. Indica una quantitat que no s'expressa concretament. Despediu-me, que mil e tants ne tinch al pas tots enllaçats ab un tal llaç, Vent. Pel. Quantitat contínua, ço és tants palms o tants, Egidi Romà, i, 1a, 8. Demà és dia tants, y hey tench una feyna precisa, Penya Mos. iii, 16. Cent i tants: cent i alguns més. En aqueixos sexanta y tants anys que ell ha viscut, Lacavalleria Gazoph. Les tantes: una hora molt avançada, molt tard. En Nonat vagà per Girona fins a les tantes, Víct. Cat., Film (Catalana, i, 241). Tant per cap o tant perhom: corresponent una mateixa quantitat a cada participant. Tants a tants: en igualtat de forces, de condicions. No dormiré tranquil·la fins que estiguem tants a tants, Llor Jocs 98. Obrir tant d'ull o tanta flor d'ull: obrir molt els ulls. D'enveja mouen ses ales | y baden tanta flor d'uy, Maura Aygof. 114. Suar tanta gota: suar abundantment. Jo suu tanta gota, y... la brusca que se'n ve no em banyarà més de lo que ho estich, Penya Mos. iii, 124. Tantes gràcies!: fórmula usual per a regraciar.
|| 4. substantivat m., Quantitat indeterminada però considerada en proporció a una altra. Dos tants: el doble. Deu tants: el dècuple. Mil tants: mil vegades més. La ha nostre Senyor multiplicada, que ual II tants que no faya en lo temps dels sarrains, Jaume I, Cròn. 124. Roba que valega quatre tants com lo nòlit que hauer deu, Consolat, c. 83. Aquells qui devien menar cent ballesters, ne menaren dos tants, Muntaner Cròn., c. 48. E fer-vos-he mil tants pus ric | e més honrat que mai no fos, Metge Fort. 79. Pagar un tant cada mes: pagar cada mes una quantitat fixa a compte d'una suma. Passar un tant a algú: abonar-li una quantitat fixa i periòdica. Aquesta minyona | tractava un marxant | que cada setmana | n'hi passava un tant, cançó pop. (ap. Amades Hum. 44). El tant per cent: una quantitat determinada en proporció a cent unitats d'allò que es compta. Un tant o algun tant: un poc, en alguna proporció. Veren lo cors | estès jahent, | un tant calent | mas ja finat, Spill 1564.
|| 5. Altre tant: en igual quantitat. A tres hores del dia e altres tantes de nit, Pere IV, Cròn. 46. Mitja dotzena d'espelmes encabides en els colls d'altres tantes ampolles de cervesa, Pons Com an. 62. Ell me costa tres vegades altre tant, Lacavalleria Gazoph.
|| 6. Si tant és: (ant. conj. concessiva) encara que. E si tant és, Sènyer, que jo no m'alegre més del hom qui és mellor que jo, prec-vos... que al menys no me'n alegre menys, Llull Cont. 3, 6.
|| 7. Pus tant és: (ant. conj. causal) puix que. Pus tant s'és que la vostra beneita essència no ha fi, prec-vos que..., Llull Cont. 4, 21.
|| 8. Té valor modal en la locució en tant que: de manera que. Si... eren oppremuts en tant que la universitat no u pogués supportar, doc. a. 1380 (Col. Bof. viii, 223).
|| 9. a) Per tant: adv., per això. Com nós hajem deliberat..., per tant a vós deim e manam que..., doc. a. 1410 (Hist. Sóller, ii, 13).—b) Per tant que o Per tant car: (conj. causal) perquè. E pot-se axí confermar aquesta rahó per tant car ço que alcun fa... és reputat per just, Eximenis Dotzèn, c. 321 (Arch. Ib. Am. xxiv, 357).
|| 10. Tant més que...: encara amb més raó si es té en compte que... «No puc venir, tant més que el camí és llarg i no podrem tornar avui mateix». Que la miràs amb tanta més d'indulgència en quant fos més petita s'importancia, Aguiló Poes. ii.
    Loc.
—a) I tant!: exclamació per a corroborar allò que un altre acaba de dir. «Aquesta casa és massa petita.—I tant! Ja no hi cabem!»—b) Tant és, o Tant se val, o Tant li fa: es diu per expressar indiferència davant dues coses que tenen el mateix valor o vénen a resultar pràcticament iguals.—c) Tant de bo!: exclamació per expressar viu desig que es realitzi una cosa; cast. ojalá. «Tant de bo que plogués força!»Tant de bo que fos així, Obrador Arq. lit. 67.—d) A tant Déu: en gran quantitat, a balquena (Alaró). «Me n'han fetes a tant Déu, de males passades!»—e) Tant per tant: pel mateix preu. «Tant per tant, compraré aquests, que són més grossos».—f) No haver-hi tant per tant: no haver hi causa suficient per a allò que es diu o es fa. Mirau vós matexa si hi ha tant per tant, Roq. 33.—g) Tant n'hi ha, i bon pes!: es diu per indicar que algú és curt d'enteniment, que no té més seny del que es manifesta (Vallès, Barc.).—h) No serà tant com diuen: significa que creiem exagerat allò que algú dóna com a notícia segura.
    Fon.:
tán (pir-or., or., occ., eiv.); tánt (val., mall., men., alg.).
    Refr.

—«Tant, tant, vol dir ase»: es diu per reprendre la repetició o insistència d'una cosa que arriba a exasperar.
    Var. form.
ant.: tent (Perquè tent culpar a mi, donchs, voleu?, Proc. Olives 1348).
    Intens.
superl.: tantíssim, -íssima. Perque és que tantíssimes persones patexen d'arenes, Ignor. 6.
    Etim.:
del llatí tantum, mat. sign.

2. TANT adv.:
V. tan, art. 1.