Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  tapí
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TAPÍ m.
Sandàlia que duien principalment les dones i que era de tela fina amb una grossa sola de suro posada entre altres dues de cuiro; cast. chapín. Tapí o xinela, calsat de dona: Hoc Sandalium, Haec Solea. Lacavalleria Gazoph. Un parell de tapins de Marsella vermells e pintats, Dos parells de tapins d'ome gornits de blanch e vermell, doc. a. 1430 (Aguiló Dicc.). Dos parells de tapins croxidors, doc. any 1443 (BSCC, vii, 306). No li trauríeu lo peu del tapí que li poguésseu fer mal, Tirant, c. 136. Vestida a la francesa, uns tapins xichs de vellut vert, lo brial de domàs burell, Paris e Viana 4 vo. Uns tepins daurats, doc. a. 1557 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). També s'usan los tapins | a la marquesota fets, Marquesota. Àngels que vesteixen... amb calsetes blanques i tapins color de rosa, Alcover Cont. 195.
    Loc.
—a) No bastar per a descalçar a algú el tapí esquerre: (ant.) esser molt inferior, tenir molt poc mèrit davant algú. Lo teu stat, linatge e condició no és suficient per a descalçar-li lo tapí esquerre, Tirant, c. 59.—b) Prendre es tapins (o ets atapins): anar-se'n (Mall.).
    Var. form.:
atapí (dial.).
    Etim.:
formació onomatopeica a base del so de les sandàlies (tap, tap), paral·lela a la del cast. chapín.