Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. tarí
veure  2. tarí
veure  3. tarí
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TARÍ m. ant.
Moneda d'or o de plata que circulava en els segles XIII a XV, procedent de Sicília; cast. tarín. Féu cridar lo forment a XXX tarins la salma, Muntaner Cròn., c. 196. Es la onsa dels tarins de Macina de XXX tarins, Conex. spic. 57 vo. Dega pagar al cònsol per quascuna cuberta que la nau haya, V tarins. Ordin. Cons. Sic. Item III terins [valen] XVI sous VI diners, doc. a. 1496 (arx. mun. d'Igualada). Per a detalls sobre els diversos tipus de tarí, cf. Mateu Glos. 201.
    Etim.:
de l'it. tarino, mat. sign., l'origen del qual és molt incert.

2. TARÍ adj. ant.,
aplicat a una classe de fre. Hi si vostra boca teniu desfrenada, | que tant, sense tento, ixcau del camí, Moreno us darà algun fre tarí | ab què parareu sens gran sofrenada, Proc. Olives 639.

3. TARÍ
Llin. existent a Alacant, Elx, Men., etc.