Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  tard
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TARD (ant. escrit tart). adj. i adv.
I. adj. (f. TARDA): cast. tardo.
|| 1. Lent, que obra menys de pressa del que cal; que arriba després del que cal. Si en fer la dita certificació érets negligent o tart..., encontinent procehirem en eleger e posar alcun altre, doc. a. 1381 (Capmany Mem. ii, 157). Gent hi havia ab los ulls tards e greus, Febrer Inf. iv, 112. A molts plaers e dolors no és tarda, Ausiàs March lxxxvii. Essent la vianda de tart nudriment, Albert G., Ques. 36 vo. No faré tarda la mia venguda, Tirant, c. 245. Les tues letres són vengudes molt tardes o a pas de tartuga, Esteve Eleg. k 4 vo. No podent sinó ab tarts passos dels enemichs retraure's, Corella Obres 5. Molt sou tart en scriure, doc. a. 1536 (BSAL, x, 46). a) Rude, lent de comprensió. L'enginy tart y la memòria fluixa, Metge Somni ii.
|| 2. ant. Rar, no freqüent. Tart serà que no't taps lo nas | si li estàs gayre de fas, Fasset, v. 1589. Perque tardes voltes se troben tals punts en la mà, Albert G., Ques. 93 vo.
|| 3. Hora tarda: temps posterior al que es considera normal o oportú. Com Nós ho sabem fo'ns greu, car la hora era tarda, Pere IV, Cròn. 201. Aquest jorn, hora tarda, entrà en Barchinona la Senyora Regina, doc. a. 1431 (Ardits, i, 276). Aprés dinar que ja era hora tarda, Tirant, c. 60. Vespre e hora molt tarda és, Eximplis, i, 25.
|| 4. m. Darrera hora del dia, capvespre, temps pròxim a la nit (Conca de Barberà, Gandesa, Baix Aragó); cast. atardecer, anochecer. «Aqueix tard vindrà l'Anton». Tart, lo temps que se acosta al vespre: Hoc Serum, Serum diei, Die serotina hora, Lacavalleria Gazoph. En aquest punt, que són les sis hores del tart, doc. a. 1597 (RLR, lx, 58).Cap al tard: cap a l'acabament del dia, quan s'acosta la fosca de la nit; cast. al atardecer. (V. cap, art. 2, || 2).
II. adv.
|| 1. Després d'haver passat el temps oportú o normal o considerat normal; cast. tarde. Dixeren que tart era com poguessen percassar vianda, Llull Felix, pt. vii, c. 1. Si tart venia, pus tart n'exia, Spill 2575. Fer-se tard: passar el temps fins a un grau en què ja es considera inoportú o fora del normal. Amb això ja s'era fet tart, Alcover Cont. 31. Fer tard: arribar tard a un lloc o exercir una activitat després del temps oportú o normal. Hem fet tard! Ens han pispat es parany, Ruyra Parada 32. Més tard: algun temps després. No's couench que lo món fos creat abans ne pus tart, Llull Int. 319. Al més tard: tardant en el grau extrem. Jo tornaré dins deu dies lo més tart, Lacavalleria Gazoph. Prest o tard, o Tard o d'hora (i ant. tard o tost, o tard o breu): es diu per indicar que una cosa esdevé sens fallar, sia dins breu temps, sia dins un temps més llarg. E tart o breu deuen generalment venir, Metge Somni iii. O tart o tost, arribam a esser hostes d'una mateixa casa, Genebreda Cons. 83. De tard en tard: algunes vegades, a llargs intervals. Sols que de sa labor la casta ofrena | acollís el prohom de tard en tard, Alcover Poem. Bíbl. 24.
|| 2. ant. Rares vegades, amb poca freqüència; cast. raramente, raras veces. Per nobilitat de coratge s'enclina pus tart a maluestat, Llull Cav. 11. Los esdeveniments tart basten a les messions del dit loch, doc. a. 1315 (Col. Bof. xxxix, 82). Aquels falcons qui an los peus de color d'asur, tart prenen mayors ocells que piga o cornella, Flos medic. 139 vo. Amb aquest significat s'usa la locució a tard (escrita també atard), viva encara ara a Tortosa. «Una persona avara, és a tard que faça una llimosna» (=és rara vegada que faci almoina). Tres lances ensemps ligades, | a tart se poden trencar, Turmeda Diuis. 31. Fort és a tart que aquells qui posseexen riqueses visquen ni vinguen en repòs, Canals Carta, c. 8. Hòmens qui agen gran cors, a tart és que agen gran cor, Scachs 40. (V. atard).
    Loc.

És tard i vol ploure: es diu per excitar els altres a moure's, a obrar, a desplegar activitat.
    Refr.
—a) «Mai és tard quan arriba»; «No és tard mentres toquen hores»; «Mai és tard quan Déu ajuda»: es diu per replicar a algú que ha dit que ja és tard.—b) «Més val tard que no mai»: es diu quan sentim que algú es queixa que una cosa s'ha fet massa tard.—c) «Com més tard arriben, més prest surten» (Men.).
    Fon.:
táɾt (or., occ., val., bal.); tált (alg.).
    Intens.:
tardet, tardot, tardíssim.
    Etim.:
el I, del llatí tardum, mat. sign.; el II, del llatí tarde, mat. sign.