Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. tarongina
veure  2. tarongina
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TARONGINA o TORONGINA f.
|| 1. Planta labiada de l'espècie Melissa officinalis, vellosa i molt ramosa, que fa olor de poncem, té les fulles peciolades ovals i acorades, rugoses i un poc festonades, flors amb corol·les grogues i després blanques amb taques rosades (or., occ., val.); cast. toronjil. Aygua calda... en la qual haja bullit torongina, fulles de lor, camamilla, Arn. Vil. ii, 254. En Jordi... trenca un brotet de tarongina, Verdaguer Jov. 203. Amb l'aire fragant de tarongina i altres efluvis de la primavera, Mascarell Vall 16.
|| 2. Tarongina borda: planta labiada de l'espècie Calamintha officinalis (or.).
    Fon.:
təɾuɲʒínə (or.); taɾoɲʤínɛ (Ll.); taɾoɲʤína (Cast.); taɾoɲʧína (Val.).
    Etim.:
de l'àrab turunjil, mat. sign., amb la terminació modificada per analogia del gènere femení de taronja (V. tarongina art. 2).

2. TARONGINA f.
|| 1. Flors de taronger; cast. azahar. Se sent pujar, d'allà la plana, una gran flaire de tarongina, Rusiñol Illa 168.
|| 2. Taronja agra i no madurada (Mall., Men.).