Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  tela
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TELA f.: cast. tela.
|| 1. Material obrat amb fils entrellaçats, que té una llargada i una amplària considerables i un gruix relativament molt petit. Nosaltres reys no leuam més d'aquest món, quan ve a la hora de la mort, sinó sengles lençols, mas que són de meylor tela que los de l'altra gent, Jaume I, Cròn. 147. Tela de lli, de cotó, de seda, etc.: nom de diferents classes del dit material segons la procedència dels fils que el formen. Tela de sac: la feta d'estopa i destinada a fer sacs i peces de vestit molt grosseres. Enquadernació en tela: sistema d'enquadernació en què la part exterior de les tapes del llibre va coberta completament de tela.
|| 2. Peça del dit material; especialment, la que es considera completa per a l'objecte a què és destinada. Tela de matalàs: cadascuna de les dues peces cosides, entre les quals va la llana o altre embotiment que amb elles forma el matalàs. Tela de llençol: cadascuna de les peces que unides formen un llençol (es diu llençol de dues teles, de tres teles, etc.). Carga de teles, Leuda Coll. 1249. Quatre perells de lançols de III teles, doc. a. 1345 (BSAL, xi, 298). Un perell de lançols d'estopa de dues teles, doc. a. 1373 (Miret Templers 556). Y en teles molt netes posant lo ligaren, Passi cobles 134. Una tela de lit trepada ab randa de fil d'or, Inv. Pr. Viana 154. Altre parell de lançols... cascú de quatre teles e mija, Inv. Pr. Viana 157. a) Pintura feta damunt tela. Les trenta-sis grans teles que Rusiñol portà de Mallorca, Pla Rus. 230.—b) Clos fet de tela, dins el qual se celebraven justes i torneigs. Lo dit Guillem Fabre junyent correch tres voltes la tela de júnyer, doc. a. 1397 (RLR, vi, 379). La dita plaça... haie semblant longuea que ha aquella del Born, ço és tant com ne han mester la tela e los cadafals per guisa que s'i puguen fer juntes, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 537).
|| 3. Làmina formada de peces llargues i primes entrellaçades a manera de fils o en forma semblant a la de la tela || 1. Tela metàl·lica: la formada per entrellaçament de peces primes de metall. Tela de sedàs: la que forma la peça principal d'un sedàs o garbell, per la qual es porga una cosa. Especialment: a) Teranyina. Totes les oronetes en una manera fan llur niu, y totes les aranyes llur tela, Metge Somni i. Les leys e ordonacions mundanes són com les teles de les aranyes, Scachs 29.—b) Xarxa per a pescar en el riu (Urgell, Ribera d'Ebre).—c) pl. Filats per a caçar ocells. Per 4 lliures de cànem prim y fer unes teles de moxons, doc. a. 1550 (Miret Templers 581).Parar teles: parar els filats; fig., posar paranys, procurar fer caure algú en engany.—d) Membrana, tel d'un òrgan animal o vegetal, com el peritoneu, el tel dels ulls, el d'una grana, etc. Sanch de voltor, tela de cabrit calda... e d'altres innumerables materials, Metge Somni iii. Lo such de la verdolaga saluatge, gitat en los huyls, desfà la tela dels huyls, Tres. Pobr. 22. Lo formatge fa una certa tela sobre la vianda, Albert G., Ques. 13. Les teles entre los grans: Hoc tlema, ciccum, Pou Thes. Puer. 41. Les teles que cobren lo cervell: Meninga, ibid. 176. Les teles del cor: fig., la part més pròxima al cor, considerada com a òrgan dels sentiments més intensos. En Jaumet sentí un escarrufament com si li pegassen una tenallada a la tela del cor, Galmés Flor 113. Tinc llurs noms escrits a les teles del cor, Ruyra Pinya, ii, 131.
|| 4. fig. Matèria a tractar, a estudiar, a discutir, a treballar. Hi ha molta tela: hi ha molta matèria, molts d'assumptes, molt de treball. a) Tela de judici: la forma i manera de procedir judicialment. Posar una cosa en tela de judici: considerar-la discutible, negar-li aquiescència. Procuraran averiguar... sens fer tela de judici, Ordin. Univ. 1629, f. 158. Acompanyat des fonament amb què se posa en tela de judici, Ignor. 32.
    Loc.

Veure o Afinar la tela a algú: veure quina és la seva intenció oculta.
    Refr.

—«Dona i tela, no la miris amb candela»: significa que per saber bé com és una dona o una roba, cal veure-les amb la claror del dia.
    Fon.:
tέɫə (pir-or., or.); tέɫa (Andorra, Calasseit, Tortosa); tέɫɛ (Ll.); tέ̞ɫa (Cast., Val.); tέ̞ɫɛ̞ (Al., Maó, Binissalem, Alaró); tə́ɫə (Mall., Ciutadella, Eiv.).
    Var. ort.
ant.: tella (Inv. Anfós V, 157).
    Etim.:
del llatí tēla, mat. sign.