Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. teler
veure  2. teler
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TELER m.
|| 1. imatge  imatge  Aparell o màquina per a teixir; cast. telar. Per VI canes menys quarta de fres de teler, doc. a. 1258 (Soldevila PG 442). Per una taula d'àlber e trossos a ops dels telers de les donzeles, doc. a. 1309 (BSAL, viii, 269). Que tot drap qui exirà del tixidor o del taler [sic] haje haver de larch XIIII canes e mige e no menys, doc. a. 1387 (Col. Bof. viii, 261). Lo teler de texidor no podia esser fet sens ferramenta, Tirant, c. 41. La teixidora canta al so de son teler, Llorente Versos 29. Teler a mà (o de mà): aquell que el teixidor fa funcionar amb les mans i els peus, i sol esser de fusta. Teler mecànic: aquell que funciona amb força motriu. Teler de calaixos: el construït amb joc de calaixos, i que, per tant, pot fabricar articles en els quals entra més d'una trama. Teler de castellet: el teler a mà amb els lliços moguts mitjançant el mecanisme anomenat de castellet. Teler a la plana: el teler mecànic construït per a fabricar robes amb lligat de plana o per a funcionar amb una sola llançadora. Teler de volant: teler de mà en el qual el teixidor fa anar la llançadora estirant un cordill lligat a un tac que l'etziba. Teler a la barra: el destinat a la fabricació de vetes i cintes, de les quals en teixeix diverses al mateix temps. Teler de baix lliç: el més usual, que té l'ordit disposat horitzontalment i el moviment dels lliços es fa mitjançant pedals. Teler d'alt lliç: tipus de teler antic, avui usat encara en les manufactures nacionals per a tapissos d'alguns estats, i en general per a articles de colorit força complicat. Teler d'u i u: el construït amb joc de calaixos a cada extrem de les taules, i que, per consegüent, pot teixir amb diverses llançadores, fent-les funcionar alternades d'una sola passada o en nombre imparell.
|| 2. a) Vasa on es fixen les teles que s'han de brodar a mà, i que, sostinguda per dos muntants, serveix per a brodar-les; cast. bastidor.b) Cosidor, aparell on els enquadernadors cusen els quaderns que han de formar un llibre; cast. telar.
|| 3. ant. Botiga de teixidor. Teler, o botiga de texidor: Textrina, Torra Dicc.
    Loc.
—a) Tenir una cosa en el teler: tenir-la començada i a mig fer.—b) Tenir mala peça al teler: estar ficat en una situació molt difícil.
    Var. form.
dial.: telés (pl. telessos). A mitja nit encara et senten dins es telessos, Ignor. 79.
    Fon.:
təɫé (or.); teɫé (occ.); taɫé (Oliana, Artesa de S., Fraga); teɫέ (Sort); teɫéɾ (val.); təɫés (mall., men.).
    Etim.:
del llatí telarĭum, mat. sign. ||1. La forma baleàrica telés prové de l'ús freqüent del mot teler en plural: es telers, pronunciat es telés, ha estat interpretat com si telés fos la forma bàsica de singular, i aleshores s'ha format un plural analògic telessos damunt el singular també analògic telés.

2. TELER m. ant.
Venedor de tela (segle XV, ap. Montalto Corte Alf. 118).