Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. temporal
veure  2. temporal
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TEMPORAL
|| 1. adj. Que passa amb el temps (oposat a etern); pertanyent o relatiu a les coses de la vida material o secular (oposat a espiritual o eclesiàstic); cast. temporal. Totes altres coses temporals periran, Hom. Org. 1 v.oLa volentat ama les vanitats temporals e la vana glòria mundana, Llull Cont. 315, 20. Lo dret temporal no seria sotsmès al dret celestial, Llull Blanq. 3. No aurà béns temporals dels quals se puscha soterrar, doc. a. 1298 (Col. Bof. xl, 24). Saps aquest foch de qual lenya viu? De abundància de béns temporals, Metge Somni iii. Per exili perpetual o temporal, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli, 27). Indicant-li aquells el lenitiu d'una emigració temporal, Pons Com an. 50. Lo temporal: (ant.) els béns materials (sobretot d'un eclesiastic). Nós faem alguns enantaments contra lo temporal del bisbe, Pere IV, Cròn. 179. Coneixerets que pauca cura | deu hom haver del temporal, Metge Fort. 57.
|| 2. m. Tempestat, especialment a la mar; cast. temporal. Que'l temporal lo faça gitar, Consolat, c. 111. Si't dol lo cap, no digues que'l temporal o fa, Sermons SVF, ii, 224. Féu tocar les campanes de la Seu com qui toca a temporal, Antiq. 119. Volant de serra en serra | s'hi aixeca el temporal, Canigó iv. Com alzina esbrancada pel temporal, Costa Agre terra 172. a) fig. Sèrie de vicissituds adverses, tribulacions, desgràcies o perills. Amb so temporal que correm, si un homo no treu bé es biexos, està perdut per sa beca, Ignor. 58.
    Refr.

—«El temporal, ni en ta casa ni en l'hostal».
    Fon.:
təmpuɾáɫ (or., men., eiv.); tempoɾáɫ (occ., val.); təmpoɾáɫ (mall.).
    Intens.
(del || 2): temporalàs, temporalarro, temporalot.
    Etim.:
pres del llatí tempŏrāle, ‘propi del temps’.

2. TEMPORAL adj.
Pertanyent o relatiu a les temples o polsos; cast. temporal. Són situades a les parts temporals, Albert G., Ques. 74. Ossos temporals; Músculs temporals.
    Etim.:
derivat del llatí tĕmpŏra, ‘temples’.