Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  tenor
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TENOR m. (i ant. f.): cast. tenor.
|| 1. ant. Tinença, propietat. Que naguna persona no's meta en possession de la tenor del altre, so és, occupant-se possession o partida de possession del altre, doc. a. 1370 (BABL, xii, 129).
|| 2. Capacitat, cabuda; quantitat que una cosa pot contenir; volum. «He vist un meló del tenor d'aquest capell» (Mall.). Una alfàbia verda per tenir vi, de tenor de XI quarters, doc. a. 1434 (BSAL, iii, 286). Hun carrell vinblanquer de tenor de una somada, doc. a. 1478 (BSAL, iii, 227). Una gerra de terra verda de tenó de entorn mig corter d'oli, Inv. Puig.
|| 3. Manera d'esser; caràcter de conjunt d'una persona o cosa. «Totes tres germanes són d'un mateix tenor». No és sols sa gent menuda que els agradin es confits, també agraden an es grans de tot tenor, Alcover Cont. 182. a) Contingut d'un escrit; manera d'expressar-se; text literal. Segons forma e tenor de capítols per los secretaris liurats, doc. a. 1347 (BSAL, viii, 40). La ordinació... és de la tenor seguent, doc. a. 1373 (Col. Bof. xl, 163). Per tenor de les presents vos manam expressament..., doc. a. 1376 (BSAL, vii, 36). Tramès sos embaxadors ab una letra de batalla... la qual era de la tenor seguent, Tirant, c. 12. Vàries cartes de un mateix tenor, Lacavalleria Gazoph.—b) Calor o ardor tènue, d'un foc moderat (val.). Y s'ompli al dols tenor de la caldera | son fondo ventre de perfum suau, Llorente Versos, ii, 65.
|| 4. ant. Accent, modulació de la veu. Tenor accent: Tenor accentus, Nebrija Dict. Orfeu a tals paraules féu principi, seguint a la sua veu acordades tenors de nova alegria, Corella Obres 252.
|| 5. Una de les quatre veus de la música; la més alta de les veus normals de l'home, situada entre la de contralt i la de baríton. Fahem un rondell notat ab sa tenor e contratenor e ab son cant, doc. a. 1380 (Rubió Docs. cult. i, 283). Aquestes sobre exçellents senyores... cant, tenor e contra, en çelestials veus entonaven, Corella Obres 355. Demanaren de gràcia a sanct Joseph volgués fer la tenor, Villena Vita Chr., c. 65. Los àngells... cantan vuy ab gran dolsor; | senct Miquel té la tenor, Canç. Nad. 92. a) Home que canta amb veu intermèdia entre contralt i baríton. Tenim un tenor, tenim una tiple, Roq. 2. Mentre en les sínies ploren tenors d'aigua, Bonet Coral 62.
    Refr.

—«D'home tiple i de dona tenor, lliura-nos, Senyor» (val.).
    Fon.:
tənóɾ (or., men.); tenóɾ (occ., val.); tənó (mall.).
    Intens.
(en l'accepció || 5a): tenoràs, tenoretxo, tenoret, tenoreu, tenorot.
    Etim.:
pres del llatí tenōre, mat. sign.