Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  tercer
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TERCER, -ERA adj. i subst. m. i f.: cast. tercero.
|| 1. adj. Que fa tres; que en una sèrie en té dos davant seu. Al terzer dia resusetarà, Hom. Org. 3 v.oAnimals són la tercera figura composta de les sensualitats e de les entellectuitats, Llull Cont. 315, 1. La segona hac nom dona Constança..., la tercera hac nom dona Isabel, Pere IV, Cròn. 27. Quan riu a ses espatlles tercera volta el día, Atlàntida ii.
|| 2. adj. Que és una de les tres parts iguals en què es divideix una cosa. Que cascú faés armar la terçera part de sa companya, Jaume I, Cròn. 61. Después de confirmades ses dues terceres parts des nostro assunto, Ignor. 28.
|| 3. Tercera persona: persona que intervé en un assumpte a part de les dues persones que hi estan directament interessades. Vuy las fan treballar per terceras personas, doc. a. 1678 (Hist. Grem. ii). a) m. Tercer: tercera persona. Pròdich mans-foradades que mancaba y tuda el seu patrimoni sense perjuy de tercers, Obrador Arq. lit. 100.—b) Tercer en discòrdia: la persona que es fica en una baralla o disputa que es tenia entre dos contrincants. L'aparició d'un tercer en discòrdia vingué a torbar totduna aquell esperit, Pons Auca 29.
|| 4. m. i f. Persona que intervé en un negoci posant en relació altres dues persones interessades en aquell negoci. Des d'ara us promet... a uós y a Moreno seruir de terçer, Proc. Olives 739. Mana que algun home o dona no gose esser corredor o tercer pera que per son medi se fasen semblants contractes usuraris, doc. a. 1578 (Hist. Sóller, i, 938).Especialment: a) Alcavot, intermediari per a procurar relacions deshonestes. A la musica y als reports dels tercés tancar les orelles, Pere Torrella (Cançon. Univ. 209). Viu squarterar | una fornera | sols per terçera | e conduir | son fill dormir | ab ses loçanes | parroquianes, Spill 1872.
|| 5. m. ant. Nom d'una mesura. Un tercer de mesurar vi, doc. a. 1410 (Alós Inv. 13).
    Fon.:
təɾsé (or., bal.); teɾsé (occ.); teɾsέ (Esterri d'À, Sort); teɾséɾ (val.); talsé (alg.).
    Sinòn.:
terç.
    Etim.:
del llatí tertiarĭu, mat. sign.