Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  terrestre
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

TERRESTRE adj.: cast. terrestre.
|| 1. Propi de la terra (en oposició a celeste). Illuminats los passos de nostra vida en aquesta terrestre spera, Moral Cons. 14.
|| 2. Pertanyent a la superfície sòlida de la terra (en oposició a marítim o a aquàtic). Exenz, e ruda, e edra terrestra, Tres. Pobr. 17. Quant l'aygua és més purgada de les parts terrestres e fexugues, Albert G., Ques. 21. a) ant. Sòlid, mancat de fluïdesa. Fa constipació e engendra sanch terrestre, Arn. Vil. ii, 170. Les scates se engendren e són de natura terrestre e secca, Albert G., Ques. 11.—b) Sabor terrestre: (ant.) gust de terra. Deu hom totes les dites coses esquivar si olen a fum, ho an aguda sabor ho encara terrestre, Arn. Vil, ii, 137.
    Fon.:
təréstɾə (Barc., Palma); teréstɾe (Val.).
    Etim.:
pres del llatí terrestre, mat. sign.