Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  tina
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TINA f.: cast. tina.
|| 1. Recipient de fusta amb dogues, amb la boca més ampla que el sòl, que serveix per a tenir vi (Conflent, Penedès, Camp de Tarr., Priorat, Gandesa, Tortosa, Maestrat). Item II pasteres et una tina, doc. a. 1239 (BDC, xx, 67). En lo celer una tina de trescolar, doc. a. 1373 (Miret Templers 556).
|| 2. Gerra de terrissa o de metall per a guardar oli (Solsona, Poboleda).
|| 3. Recipient de poca alçada, fet de fusta i modernament de metall, que serveix per a tenir aigua, per a fer bugada, per a rentar, per a banyar-se, etc. (Pallars, Ribagorça, Balaguer, Urgell, Ll., Priorat, Mall.). La nit pus prop de aquella que deurà anar vetlar, bany-se secretament en una tina, Ordin. Palat. 271. Féu haver una tina o cup d'aygua ple, Sermons SVF, ii, 176.
|| 4. Cavitat practicada en terra per a trepitjar-hi el raïm o dipositar-hi el most (Empordà, Pla de Bages, Cardona, Segarra, Urgell).
|| 5. Recipient gran o cavitat practicada en terra per a posar-hi coses en remull, com teles a tenyir, pells a assaonar, etc. Que algun tintorer no gos passar per ayga tals draps qui no sien ben lavats lo jorn que mesos los haurà en la tina, doc. a. 1438 (Capmany Mem. ii, 431). Mestre de tint | de full urxella | no aparella | ni fa més tines, Spill 2545. Tirada de bibliòfil amb aquell bon paper'de tina que elaboren... algunes fàbriques catalanes, Obrador Arq. lit. 109.
|| 6. Mena de pou ample al fons del qual hi ha la canal dels molins que no necessiten embassar l'aigua per a moldre (St. Feliu de P.).
    Fon.:
tínə (or., bal.); tínɛ, tína (occ., val.).
    Intens.:
—a) Augm.: tinassa.—b) Dim.: tineta.—c) Pejor.: tinota.
    Etim.:
del llatí tīna, ‘mena de botella’.