Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. tirant
veure  2. tirant
veure  3. tirant
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TIRANT adj. i subst.: cast. tirante.
I. adj.
|| 1. Tibant, estirat. Los neruis... qui estauen tirants, Eximenis II Reg., c. 16. Done'm aqueix altre [vel] pus curt, e fe'l estar pus tirant que aquell que tench al front, Metge Somni iii.
|| 2. Dur, mancat de la mollesa que ha de tenir quan és madur (val.). «Per sant Jaume no es pot encara menjar raïm, perquè està tirant».
II. m. Objecte que es sotmet a una tracció, sia per a estirar, sia per a evitar la separació de dues coses que tendeixen a separar-se.
|| 1. Biga horitzontal que serveix de suport a les altres. Trametem-vos XX fusts, ço és, IX dobleres, IX carretades de dos tirants, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 524). Per rahó e preu de quatre tirants de larch XXXVI o XXXVII palms, a obs de les obres de la torra, doc. a. 1440 (Arx. Gral. R. Val.).
|| 2. Biga horitzontal que uneix i manté immòbils dues parets paral·leles que tenen tendència a desplombar.
|| 3. Peça curta de fusta o de metall que amorra per un cap a una biga o sostre i per l'altre a una paret per reforçar llur unió.
|| 4. Cadascun dels dos braços que en el teler mecànic uneixen els colzets de l'arbre superior amb els muntants sostenidors de les taules per comunicar-los un moviment oscil·latori.
|| 5. Corda revestida de cuiro que va des del collar de la bístia que tira a carro fins a la part anterior d'aquest. Especialment: a) pl. Cordes revestides de cuiro amb què es lliguen entre si o al cap de vares els animals que van davant de l'escaler (or., occ.).
|| 6. Corda que es lliga darrera el carro per estirar aquest en direcció contrària a la que segueix quan es baixa un pendent molt pronunciat i es tem que el vehicle pugui atropellar l'animal que el tira.
|| 7. La corda que va de la cameta al coixí del coll de l'animal, passant-li per sota el ventre, al costat de l'animal oposat al del camatimó, perquè la bèstia tiri millor pels dos costats del coll (Montblanc, ap. BDC, xi, 94).
|| 8. La part dels guarniments de la cavalleria que arrossega les peces de fusta que han d'enraiar-se i a la qual va unida la cadena de badall que estaca les peces o bigues (BDC, xx, 212).
|| 9. Cadascuna de les llargues corretges que agafen el matràs on s'agafa la sirga per estirar el llagut (Mequinensa).
|| 10. Corretja amb què es subjecten els estreps a la sella en no voler que pengin.
|| 11. Cadascuna de les barretes de ferro que reforcen la truja de la campana i la subjecten amb la creu (Xàtiva).
|| 12. pl. Corretges o vetes que passant per damunt les espatlles serveixen per a sostenir els pantalons.
|| 13. pl. Vetes que passen sobre les espatlles i sostenen la camisa imperi.
|| 14. Ansa feta de tela forta, que, cosida a la part superior i posterior d'una bota, serveix per a calçar-la més fàcilment.
|| 15. Espigó de l'arada (Empordà, Pla de Bages).
|| 16. Espigó del carro de parell (Garrotxa, Barc.).
|| 17. Estaca de la barana del carro, sobretot l'estaca de ferro.
|| 18. Donar un tirant a la roda: ajustar el cèrcol a les corbes de la roda del carro quan la roda ha minvat i el cèrcol li ve balder.
    Fon.:
tiɾán (or., occ., eiv.); tiɾánt (val., mall., men.); en l'accepció || 12, əstiɾáns (men.).

2. TIRANT m. ant.:
V. tirà.

3. TIRANT topon.
Gran alqueria antiga, avui dividida en Tirant Vell i Tirant Nou, situada a la part Nord de l'illa de Menorca, prop del poble de Fornells.
    Etim.:
probablement de l'àrab ṭirān, ‘bous’ (plural de ṭawr).