Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. tit
veure  2. tit
veure  3. tit
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TIT
|| 1. adj. (f. TITA), reducció de petit (men.); cast. menudo, peque.
|| 2. m. Nom que es dóna als pollets i gallines per cridar-los; cast. pitas, pío.
|| 3. m. Pollet, en llenguatge infantil (mall.).
|| 4. m. Nom de qualsevol animal petit, en llenguatge infantil (mall., men.).
|| 5. «Bobalicón» (Martí G. Dicc.).
|| 6. «Borrachón» (Martí G. Dicc.).
    Intens.:
dim.: titet, -eta; titoi, -oia; titel·lo, -el·la.

2. TIT m.
|| 1. So agut i curt d'un instrument de buf; cast. pitido. En moviments ràpids i secs, marquen los quatre «tits» de la dolçaina, Moreira Folkl. 375.
|| 2. Crit o xisclet entre metàl·lic i rogallós, que el tord llença al final de la seva passada en temps del zel o isoladament al temps de la passa (Empordà, Garrotxa). De la bona imitació d'aqueix so depèn l'èxit del reclamador. Tenir bon tit: esser el reclam bon escarnidor de l'espinguet del tord.
    Etim.:
onomatopeia.

3. TIT
Nom propi d'home: V. Titus.