DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TOCA f.
|| 1. ant. Peça de roba llarga i estreta que els homes i dones orientals portaven embolicada al voltant del cap; cast. toca. Ni les dites juhias no gosen portar or en los vels ni toques, doc. a. 1413 (Villanueva Viage, xxii, 263). Una tocha de seda morischa, Extim. Pr. Viana 195. Lo moro... com fon prop del pont... posà la tocha que portaua al cap de la lança e féu senyal de segur, Tirant, c. 134. Una tocha de drap de casa, de li, qui té serque de XX palms, doc. a. 1507 (Aguiló Dicc.). Una toca morisca listada de blau y blanch, streta, doc. a. 1537 (arx. parr. d'Igualada). Toca de home: Sudarium: Toca de hombre, Nebrija Dict.
|| 2. Peça de roba blanca que cobreix el cap i part dels pits, en la indumentària de dones antigues i de monges; cast. toca. Sobre el mantell duu una toca, Verdaguer Exc. 57. Amb el cap embenat com una toca de monja, Pons Com an. 132. Toca de reina: (ant.) mocador gran amb què les dones es cobrien el cap en certes solemnitats. Glasses, alcaydies, toques de reyna, doc. a. 1534 (Col. Bof. xli, 346). Dins un calexet una toca de reyna per anar a la professó, doc. any 1640 (Aguiló Dicc.).
|| 3. Mocador de punt adornat que les dones porten per a cobrir-se els pits i l'esquena (Tortosa, Val.); cast. toquilla.
|| 4. Cinta o veta fina (Men.); cast. cinta.
|| 5. pl. Conjunt de roba que una dona es fa per a casar-se (Empordà); cast. equipo, ajuar.
    Fon.: tɔ́kə (or.); tɔ́kɛ (Ll.); tɔ̞́ka (val.); tɔ̞́kə (bal.); tɔ̞́сə (Palma, Manacor, Felanitx, Pollença).
    Intens.:—a) Augm.: tocassa.—b) Dim.: toqueta.—c) Pejor.: tocota.
    Etim.: incerta, probablement d'origen aràbic. En àrab existeix el mot ṭāqiya (en plural ṭawaqi), que designa un barret que es porta sota el turbant, i en persa significava una cinta que es portava sobre el cap (Dozy Dict. vêtem. 281).