Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  tocar
veure  toçar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TOCAR v. tr. o intr.: cast. tocar.
I. || 1. Arribar amb els dits, la mà o altre òrgan del sentit del tacte fins a un objecte de manera que en sigui afectat el dit sentit. Nós sobreditz omes..., tocads corporalment los sentz quatre auangelis de Déu, juram, doc. a. 1244 (Pujol Docs. 19). En paradís haurà hom glòria palpant, sintent e tocant draps blanchs e lises, Llull Gentil 286. Aquest cors de què'm veus cubert, fantàstich és, e no'l pories ne t'és legut tocar, Metge Somni i. Acoste't a mi, fill meu, que tocar-te-he si és tu Esau, Serra Gèn. 28. Meda... impetrà de nostre Senyor que tot quant tocàs fos fet or Egidi Romà, i, 1a, 7. ¿Per què l'hi té, la moça, a l'ostal, si no vol que l'hi toquin ni la matxuquin?, Víct. Cat., Ombr. 82. a) m. El sentit del tacte. Lo sentiment del tocar està escampat per tot lo cos ygualment, Pou Thes. Puer 191. b) No tocar: no fer d'una cosa l'ús o l'abús que suposa establir-hi contacte. «Aquest noi no toca mai un llibre»: aquest noi no estudia o no llegeix mai. La cèquia de la ayga dels molins... manam que negun hom no y toc, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 294). La volp, que viu aquella frexura, no la volch tocar, Llull Felix, pt. vii, c. 6. Punts ni tisores | no s'hi tocaven | ni's practicaven | fusos, filoses, Spill 2419. Menjau formatge; ell no l'heu tocat, Ignor. 44. Amb so temps que fa que no has tocat feyna, Roq. 33. ¿Y En Massot no t'ha esbaltit?—Ni m'ha focat!, Alcover Rond. ii, 279.—c) Aplicar un objecte a un altre per comprovar-lo, per modificar-lo, etc. Especialmen, Aplicar la pedra de toc o una barreta de metall fi a una peça d'or o d'argent per reconèixer la porció de metall fi que conté. Item tres pedres de toch; Item unes puntes totes d'or per a toquar l'or, doc. a. 1476 (BDC, xxiv, 126).—d) Cobrar, rebre diners o cosa equivalent. Ella'n tocava | pus de cent sous | cascun dijous | ab noves manyes, Spill 2606. Tocar estrena: començar a vendre; fer la primera venda del dia i cobrar-ne l'import. ¿No veus que té neguit perquè encara no ha tocat estrena?, Vilanova Obres, xi, 171.—e) fig. Experimentar; adquirir coneixement directe d'una cosa. Ja us deia jo que s'astúcia i sa prudència eren armes molt fines; ara n'heu tocades ses proves, Ruyra Parada 57. «Hem obrat precipitadament, i ara en tocarem les conseqüències».—f) Pegar, agredir a cops. Mariner qui tocarà iradament son senyor, és perjur e bara, Consolat, c. 164. Tocar ses anques (men.) o Tocar es cul (mall.): pegar a un infant donat-li cops a les anques. Tocar el cavall amb els esperons o amb el fuet: pegar-li d'esperons o de fuet perquè es posi a caminar o perquè acceleri el pas.—g) Mossegar el gos a un cap de bestiar per conduir-lo amb el ramat. «Petit, toca la negra!»: es diu al gos perquè agafi l'ovella negra (entre pastors del Pirineu).
|| 2. Estar contigu, en contacte una cosa amb una altra; esser nul·la la distància entre elles. La estàtua era tan alta que del cap tocava al cel, Genebreda Cons. 17. Volgué que... fessen una torre que tocàs lo cel, Tomich Hist. 12. Essent alt que los peus no tocauen en terra, doc. a. 1636 (Hist. Sóller, ii, 988). Lo meu fons de terra toca lo seu: Meus fundus ejus fundo est contiguus vel continens, Lacavalleria Gazoph. De la porta que tocava a l'escala eixia sentor d'adobs covats, Víct. Cat., Ombr. 36. Tocar-se (dues coses): estar en contacte, no haver-hi distància entre elles; en el temps, venir una cosa immediatament darrera l'altra sense interval. Es penjoys en sa sarment estan que un amb s'altre es toca, Ignor. 67. Ses cassades, ses vegues, ses excursions se tocaven, Roq. 52. A tocar: adv., contigu o molt prop. El mas dels Pous era a tocar, i desseguida arribaren, Víct. Cat., Ombr. 21.
|| 3. Arribar una cosa a tenir un o alguns punts comuns amb una altra, o sia, a anul·lar la distància entre les dues coses. «La barca ha tocat el fons». Si somriu quan va venint [la barca], | plora quan toca a la platja, Collell Flor. 82. a) En un viatge o camí, sobretot marítim o fluvial fer una aturada incidental, arribar de passada, en un punt. Digueren-li com aquesta nau venia de Alexandria e de Berut e que hauien tocat en la ylla de Chipre, emperò que en Rodes no hauien pogut tocar, Tirant, c. 86. Cada vegada que tocaven a Malta, feyen una visita a les monjes, Penya Mos. iii, 222.
|| 4. Afectar una cosa directament, amb capacitat per a modificar-la o per a influir-hi. Es diu principalment d'agents atmosfèrics (vent, sol, pluja, etc.) i de sentiments. E per aquest [voler], dolor mortal los toca, Ausiàs March lxxxvii. Ni encara llamp te fira y soflime y mal ayre't toch, Brama llaur. 232. Lo lit li fareu de palla exuta en loch que ayre ni serena no lo puga tocar, Dieç Menesc. i, 3 vo. Al niu | de vora vora el riu, | ja el sol hi toca, Verdaguer Idilis. No era digne de que la claror del sol me toqués la cara, Vilanova Obres, xi, 179. Los rosers no tenen roses | quan lo fret els ha tocat, Collell Flor. 54. a) refl. o intr. Esser afectat, influït per una cosa; contaminar-se'n; tenir-ne una part. «Aquesta fruita toca de verda»: és encara una mica verda. La mar com oli, y bon vent | que toca un poch de ponent, Penya Poes. 92. «Aquest vi ja es toca»: ja torna un poc agre. Tocar-se de l'ala o del bolet, o simplement Tocar-se: tornar-se boig, perdre l'enteniment. Els metges... digueren que sí, que s'havia tocat I que tot lo que explicava eren fantasies i desvaris, Ruyra Pinya, i, 110. Tocar-se significa també embriagar-se (Mall.).
|| 5. Ferir, encertar alguna cosa amb un cop, amb un projectil, etc. Tramès-li hom... una gran pedra, per tal que morís; e plach a Déu que no'l tochà, Desclot Cròn., c. 4. No u sab qui no s'és vist tocat de broca, Coll. Dames 523. Tiraren ab bala y vingué a poc com no tocaren al governador, Rúbr. Bruniquer, v, 99. Una branca vincladissa | de garrové us ha tocat, Riber Sol ixent 22. a) Tocar-se: produir-se nafra o pelada una persona o una bístia amb el fregadís d'una cama amb l'altra, dels guarniments, d'una peça d'indumentària, etc.—b) Tocar-hi: encertar a comprendre una cosa; entendre-la tal com és. ¿Al carrer de la Figuereta, potser?—No senyor, no hi toca pas; més amunt, a la volta dels Jueus, Pons Auca 55.—c) fig. Ferir els sentiments, ofendre, disgustar o fer mal amb paraules o amb fets. Es pus dispost a fer avalot als majors e als regidors si en res los toquen, Eximenis Reg. 19. Seria tocar-los al fondo y al viu, Proc. Olives 1618. La mà del Senyor m'ha tocat en la cosa a mi pus cara que la vida, Villena Vita Chr., c. 214. Si may sou tocat en la consciència del que haveu dit... vos penedireu, Proc. Olives 1469. Tocar el cor a algú: desvetllar-hi sentiments de pietat, de tendresa, de penediment, etc. Axí li tocaren del cor les anelles | batent-li la galta ab molt cruel mà, Passi cobles 23. Sort que Déu m'ha tocat el cor, Víct. Cat., Ombr. 81.
II. || 1. Donar cops a una porta, a la paret, etc., per demanar que obrin. Blanquerna... tocà a la porta e volc entrar en lo palau, Llull Blanq. 42, 3. Se'n pujapen al dit castell e tocharen a la porta, doc. a. 1391 (Mem. Ac. B.L., ix, 153). Tocats a la porta e sarà-us hubert, Evang. Palau. L'endemà de bon dematí sent que tocaven a s'entrada, Roq. 42.
|| 2. Fer sonar (un instrument músic). Volia que tocassen les galees les trompetes e les nacres, Muntaner Cròn., c. 83. L'endemà matí ell féu tochar les trompes, Genebreda Cons. 122. També s'hi usa tocar laut, Spill 2751. Comensa sa Corema quant toquen sa campana grossa, Alcover Cont. 64. Tocar el reclam o el botet: fer sonar el botet o reclam per atreure els ocells i caçar-los; fig., provocar algú hàbilment a dir o fer alguna cosa. Li tocaven el botet per lo de rependre casori, Pons Com an. 191. Tocar l'orgue: entre teixidors, fer avançar dents de la roda del mecanisme collador, en els telers mecànics, per accelerar la fabricació de la roba. a) absol., sense indicar l'instrument que es toca. Es músichs tocaren molt rebé, Ignor. 9. «Diuen que aquest pianista toca amb més sentiment, i l'altre amb més tècnica».
|| 3. Produir so un instrument; deixar-se sentir un instrument músic. Com les trompes e les nacres tocarien del senyor rey, e l'estandart se'n desplegaria, Muntaner Cròn., c. 55. Entram-nos-en en València cavalcant, hon fom quant la squella del vespre tocava, Pere IV, Cròn. 124. Taverner no gos algun catiu acullir pus lo seny del ladre haia tocat, Mostassaf 34. Acudian al lloc hon dit corn tocava, doc. a. 1565 (Col. Bof. viii, 491). Ses campanes toquen poch a poch, Roq. 45.
|| 4. Executar, fer que se senti una peça per instrument o instruments musicals. Li manà que tocàs es derrer bolero que havia après, Roq. 35. Figureu-vos que una cobla toca un contrapàs i que l'hem de ballar, Ruyra Parada 35. Especialment: a) Una campana, trompeta, etc., fer sentir els sons indicadors d'un moviment a fer, d'una cerimònia a celebrar, etc. Tocar Ave-Maria, tocar la queda, tocar matines, tocar missa, tocar de mort o a morts, tocar viafora, tocar a foc, etc. Com les matines tocaran, Muntaner Cròn., c. 89. Pervé fins al prior, lo qual tocà a capítol e reprès fort lo frare Hugo, Canals Arra 124. Manà... que hi anassen | a la vesprada | aprés tocada | oració, Spill 3700. Una squella per tochar a sanctus, doc. a. 1531 (Miret Templers 577). En tocar missa primera, Roq. 11. Qui va a fer tocar foch an en Figuera, Penya Poes. 237. Tocant de mort planyien les campanes, Costa Trad. 85. Si peguésseu relliscada, potser faríeu tocar a morts, Massó Croq. 76. Tocar a retraure: (ant.) donar amb la trompeta el senyal de retirar-se de la lluita. Com ja lo sol declinàs, lo rey de França manà tocar a retraure, e axí tot hom se retragué, Curial, ii, 40. Es hora que ja toqueu a rretraure, Proc. Olives 1924. Tocar a anar-se'n: esser hora de fugir. Tocar a comparició (i més vulgar tocar comparació): comparèixer, presentar-se allà on està manat o demanat que compareguin (mall., men.).—b) Un rellotge fer sonar les hores, les mitges hores o els quarts. Tro mig dia haia tocat, doc. a. 1378 (arx. mun. de Barc.). Ella's llevava | tocades deu, | com a la Seu | Déu s'hi alçava, Spill 2511. Hem passejats junts per allí fins a les dotze tocades, Maldà Col·legi 82. Tocarien les dotze y encara no m'hauria pogut adormir, Roq. 25. Eren nou hores ben tocades quant tots se varen donar la «santa nit», Massó Croq. 73.
|| 5. Menar una bístia, fer-la caminar, incitant-la a cops, amb estirades de regnes, etc. Fayen saber... que DCCC jenets ab II mília azembles carregades e II mília hòmens d'armes que les tocauen, metien conduyt en Múrcia, Jaume I, Cròn. 423. Per bé que fugen, sí n'haurem nós les azembles e aquels de peu que les toquen, ibid. 425. Naguna persona no gos manar ho fer tocar bestiar gros... per lo rech de la aygua, doc. a. 1370 (BABL, xii, 131). Tocar àsens: Ago, agito, Nebrija Dict. Ell tocava devant de si un ase, Lacavalleria Gazoph. El traginer... es posà a tocar els animals amb tal braó que, en un no res, ens avançà un centenar de metres, Santamaria Vida 255. Especialment: a) Dirigir el moviment de les bísties quan baten damunt l'era (or., occ., val., bal.). A Mallorca, el qui toca canta les cançons del batre, que es consideren una de les feines pròpies d'aquella operació agrícola; per això hi ha qui interpreta el mot tocar com a sinònim de ‘cantar damunt l'era’.—b) per ext., Dirigir riu avall els troncs que han de formar un rai (Alòs, Isil, ap. Volkst. Kult. ix, 101).
|| 6. Posar-se en moviment, anar-se'n. S'usa principalment en imperatiu: Toca! o Tocau!, Toqueu!, Toqui! Toca cotxero, per quant se fa tart, Lacavalleria Gazoph. Toca, toca, ja porem esser partits, Roq. 12. Passam, toca davant de mi, Moreira Folkl. 368. Anem baix, Barbereta; toca davant, Navarro PP89. «Hem de tocar fort»: hem de caminar molt (Empordà). a) Amb el mateix significat de ‘anar-se'n’, s'usa tocar en combinació amb complements formant locucions com tocar el dos, tocar el pirandó, etc., que són molt vulgars o familiars o gairebé d'argot.—b) Les formes d'imperatiu (Toca!, Toqueu!, Toqui!, etc.), s'usen també per incitar a obrar, a accelerar l'acció, encara que aquesta no sigui precisament la d'anar-se'n del lloc; equival, doncs, a vaja!, hala! i altres locucions que també són originàriament formes de verb en imperatiu. «Estimat, això està enrera, | per voler-me comandar. | Com es vicari dirà: | ‘Tocau, donau-vos sa má’, | jo encara puc tornar arrera» (cançó pop. Mallorca). Y després hem dit: Toca, voltem p'es Pas d'En Quint, Roq. 50. Toca, calla y no me fasses més el cuch de l'orella malalt, Penya Mos. iii, 88. Que me guarde dels hòmens, que són molt pillos!—¿Y tu, com u saps, que són pillos?—Oy! Toque, toque, escriga, Navarro PP 58.
III. || 1. Tractar, parlar d'una cosa determinada, sobretot de manera breu o incidental. De coses que foren grans e bones, d'aqueles uolem tocar e parlar, Jaume I, Cròn. 270. Per alguns puncts de dret que tocaven sobre açò, Pere IV, Cròn. 144. Segons que ja dessús en altra part és tocat, ibid. 57. Per abreujar tocaré superficialment alguns dels principals vicis, Metge Somni iv. Aquell orador ha tocat tres punts molt importants, Lacavalleria Gazoph. «Això està tocat en el meu testament»: a això es fa referència o d'això es tracta en el testament. Tocar acte: alçar acta d'una cosa, registrar-la, fer-la constar per escrit. Y axí'l notari, scriuint hi tocant l'acte, Somni J. Joan 1509. Requirint-me que tocàs acte, doc. a. 1622 (BSAL, vii, 26). Fer tocar: (ant.) fer saber, insinuar, indicar. Al qual fareu tocar, en cauta manera e com que de vós partesca, que... nos seruesca de alguna quantitat, doc. a. 1439 (Miret Bech oques 17).
|| 2. Estar relacionat, interessar; referir-se, tenir relació. Per ço que no toquen a la mia matèria, Muntaner Cròn., c. 145. Dir-vos alscunes coses... les quals toquen profit e utilitat del senyor rey e de la cosa pública, Codi Çagarriga 112. Ne proceeschen en res qui toch tractament de la reformació de la pau, doc. a. 1400 (arx. mun. de Barc.). Tant com tocha a son interés, doc. a. 1481 (Capmany Mem. ii, 293). Yo no dich res del Marquès, mas tant com toca a vós, dich que a mon juyhí lo caualler cathalà és stat huy millor caualler que vós, Curial, i, 33. Celebrar més dignament es grans misteris... que mos toquen tant d'aprop, Alcover Cont. 62.
|| 3. Pertànyer o correspondre a algú: a) Per obligació o càrrec. Mas pus a mi toca principalment, tant com poré me sforçaré sostenir..., Metge Somni iv. Matar donchs aquest, a tu, senyor, toca, Passi cobles 35. Ara em toca desfer el mal que he fet, Penya Mos. iii, 192.—b) Per dret. Li han de pagar VI lliures per lo que li toca per lo temps ha sessat de pastar, doc. a. 1552 (Hist. Sóller, i, 352). Los ne tocaven tres quartes parts, Alcover Cont. 49.—c) Per sort o atzar. Presidirà lo doctor a qui tocarà per sort, Ordin. Univ. 1638, f. 71 vo. Tenia també billet y no li tocà res, Roq. 5. Me queix de la mala sort que m'ha tocat, Penya Mos. iii, 106. També a mi m'ha tocat la meva!, Pons Auca 273.
    Loc.
—a) Jo et toc! o Que et toc!: exclamació amb què s'expressa satisfacció per la bona sort o pel feliç èxit d'un altre.—b) No tocar enlloc: no encertar; pensar o dir despropòsits.—c) Semblar que no hi toca: tenir aspecte de despreocupat, de no adonar-se de les coses.—d) Pensar-se tocar amb un dit el cel: creure's esser molt o posseir gran cosa.—e) No tocar de peus a terra: no adonar-se de la realitat.—f) No tocar dalt ni baix, a qualcú: no bastar-li per a res.—g) Si toc no toc: ran ran, gairebé arribant una cosa a una altra.—h) Tocar ferro: prevenir-se contra la mala sort.—i) Tocar amb les mans una cosa: experimentar-la, convèncer-se'n per l'experiència.—j) Toquem i toquem: lliurant una cosa contra lliurament del seu valor, sense fiar. També es diu a toca Toni i a toca i tocaré. A les notaries s'hi va a passar l'escritura, a pactar, a contractar, a santificar el toca i tocaré, Pla Pagesos 84.—l) Tocar el viu o Tocar la cama del mal, a algú: ferir algú en la part més sensible, o endevinar-li allò que procurava tenir ocult o dissimulat.—m) Toca-la o Toqui-la: fórmula per a demanar una encaixada de mans com a senyal d'amistat, de felicitació, de conformitat absoluta, etc.—n) Menjar fins que s'ho toquen amb el dit: menjar excessivament, fins a omplir-se massa.—o) Tocar palmes: (ant.) aplaudir. E tocant palmes | alguns cantant, Spill 13346.—p) Tocar moltes tecles: tractar molts d'assumptes o intervenir en moltes coses.—q) Tocar tots els registres: fer molts d'esforços o posar tots els mitjans per aconseguir quelcom.—r) Tocar l'ase: fer un soroll sec amb la llengua aplicada al paladar i separant-la'n bruscament, cosa que se sol fer per incitar les bísties a caminar, per expulsar algú o per manifestar disgust per una cosa que no ha resultat així com s'esperava o es volia.—s) Tocar l'orgue: plorar sorollosament, sobretot els infants menuts.—t) Tocar es corn o Tocar pipa o Tocar ruixola o Tocar-ne una: anar-se'n.—u) Tenir sempre dos doblers per tocar raons: insistir a defensar-se amb arguments, no deixar-se persuadir (Mall.).
    Fon.:
tuká (pir-or., or., Sóller, men., eiv., alg.); toká (occ., mall.); tokáɾ (val.); toсá (Palma, Manacor, Pollença).
    Etim.:
d'un verb *toccare que devia existir en el llatí vulgar i que era un derivat de l'onomatopeia tokk del soroll que es fa en establir contacte entre dos cossos durs. Paral·lels del català i castellà tocar són el fr. toucher, it. toccare, etc.

TOÇAR v.:
V. tossar.