Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. tona
veure  2. tona
veure  3. tona
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TONA f.
|| 1. Bóta gran per a tenir vi (occ.); cast. tonel. Traseren lo ui de la tona, doc. segle XII (Pujol Docs. 15). II tones grans, en la una ha un cercle trencat, doc. a. 1373 (Miret Templers 556). Una tona de capacitat de XVIII sesters, doc. a. 1410 (Alós Inv. 12). En lo celler, primo una tona de tinença de XX portadores, doc. a. 1458 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.).
|| 2. Unitat de pes equivalent a mil quilograms; cast. tonelada.
|| 3. Unitat de capacitat usada per a mesurar la capacitat interior d'una nau, i que equival a 2'83 metres cúbics; cast. tonelada. «Un vaixell de set mil tones».
    Fon.:
— || 1: tóna (Vall d'Àneu, Pobla de S.); tónɛ (Sort, Tremp, Organyà);— || 2: tónə (Barc., entre gent lletraferida).
    Etim.:
del gàl·lic tŭnna que significava ‘pell’ i després degué prendre el significat de ‘odre’ i ‘bóta’.

2. TONA
|| 1. topon. Poble situat a la Plana de Vic, al peu d'un serrat planer.
|| 2. Llin. existent a La Pera, Balenyà, Manresa, Abrera, etc.
    Etim.:
probablement és aplicació onomàstica del substantiu tona (art. 1), potser fundada en la comparació del serrat de Tona amb un cubell capgirat. El topònim apareix anomenat Tonna en documents dels anys 1097 i 1108 (cf. Balari Oríg. 167).

3. TONA
Reducció vulgar i dialectal de Antònia, nom propi de dona; cast. Toña. (V. Ton, art. 2).
    Intens.
dim.: Toneta.