Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  torneig
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TORNEIG m.: cast. torneo.
|| 1. ant. Escaramussa, petit combat entre pocs individus de dues hosts contràries, generalment encavalcats. Cascun jorn exien de fora per fer mescles e torneigs ab aquells de la ost..., e aquí romanien molts serrayns morts, Desclot Cròn., c. 49. E'ls sarraïns... no osaren exir a nós sinó de torneg que hauien ab alguns de la ost, Jaume I, Cròn. 260. E pochs dies erraua que'ls nostres no haguessen torneg gran ab los de la vila, Jaume I, Cròn. 357. Cascuna vegada que els fills de Israel exien a torneig ab los philisteus, venia aquell al camp e encontinent se lexauen vençre los juheus, Serra Gèn. 104.
|| 2. Festa en què dues colles de cavallers combatien per exhibir la pròpia habilitat en el maneig de les armes fins a restar vencedora una de les colles, segons determinades regles. Deu esser denegada sepultura a aquels qui moren en torneis, doc. segle XIII (BSAL, xiii, 240). L'agren mantengut en la honor de cauayleria en guerres e en torneigs, en assauts e en batayles, Llull Cavall. 4. En aquesta aytal plaça se feyen jochs, juntes e torneigs, Eximenis II Reg., c. 40. No's deuen permetre juntes ni tornetgs en temps de quaresma, Quar. 1413, p. 30. Lo dit cavaller era tan bé aventurat en les batalles e en los tornegs, Eximplis, ii, 57. Tots armats en blanch feren torneix en la place de Sanct Ana, corrent les lances grosses sens encontrar-se, sis per sis, doc. a. 1514 (Ardits, iii, 243).
|| 3. Dansa que s'executa a imitació de les festes cavalleresques medievals, portant els dansadors bastons llargs en lloc de llances (val.).
|| 4. fig. Certamen, lluita pacífica en què es comparen i premien mèrits literaris, artístics, esportius, etc. Sentia el remorejar | suau de les gentileses, | gentil torneix del parlar, Ruiz Poes. 83.
    Fon.:
tuɾnέʧ (or., Maó); toɾnéʧ (occ., val.); toɾnə́ʧ (mall.); tuɾnə́ʧ (Ciutadella, Eiv.).
    Etim.:
pres del fr. tournois, mat. sign.