Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. tossa
veure  2. tossa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TOSSA f.
|| 1. Part més alta del cap d'un animal boví, oví, cabrú o porquí (or., occ.); cast. testuz. a) per ext., Part prominent i ben visible del cos d'un animal de caça. Quan un animal presenta bona part del cos que facilita els trets del caçador, es diu que para bona tossa (Empordà, La Selva, Camp de Tarr.). «Ja pots tirar-li, ja; mira quina tossa, que para!»
|| 2. Embalum, massa considerable que un cos presenta, sia de persona o animal, sia de cosa inanimada (or., occ.); cast. mole, volumen, bulto. Feyan més tossa y tenian més roda que la campana grossa de Pèrsia, doc. a. 1805 (Aguiló Dicc., vii, 82). Amb tot i tenir no més que tres mesos, fa tanta tossa que sembla que ja tingui un any, Ramon Vaca llet 49. La caseta, de poca tossa, però vistosa i alegroia, Vayreda Puny. 96. Que de bon tros no parava cinc pams de tossa, Pous Empord. 52.
|| 3. Elevació del terreny ampla i ondulada; cast. cerro, collado. Apareix un panorama de turons i cingleres..., timbes | planells, tosses i grenys, Oller Hist. 135.
    Loc.

Fer la tossa a algú: matar-lo (Empordà, Solsona). Bóta, quan farem la tossa a en Gorgals?, Bertrana Herois 98.
Tossa, topon.: a) La Tossa: nom de diverses partides de terra en els termes de Montblanc, de l'Espluga de Francolí, etc.—b) La Tossa de Marangues: muntanya molt alta de la Cerdanya.—c) Tossa Plana: el punt més alt de la serra de Bescaran, entre la vall d'Andorra i la Cerdanya.—d) Tossa de Das: muntanya situada prop del Pedró dels Quatre Batlles (Cerdanya).—e) Tossa del Pas dels Lladres: ampla collada a la partió d'aigües del Freser i del Segre.—f) Tossa Pelada: muntanya de prop de 2.400 metres d'altura, situada prop d'Alinyà (Alt Urgell).—g) Tossa d'Err: muntanya de 2.346 metres d'altura, situada prop de Sallagosa (Cerdanya francesa).
    Fon.:
tɔ́sə (Empordà, La Selva, Camp de Tarr.); tɔ́sɛ (Falset). Però sembla que a molts de llocs es pronuncia tósə, segons Coromines (Est. Rom. iii, 209).
    Etim.:
segons Corominas DECast, s. v. tozuelo, probablement ve d'un mot pre-romà *taucia, ‘rabassa’, que s'hauria aplicat metafòricament a designar el voluminós cap d'un bou o d'un altre quadrúpede (cf. el que diem en l'article tòs).

2. TOSSA topon.
Vila situada a la vorera del mar, entre Blanes i Sant Feliu de Guíxols, a la comarca de La Selva.
    Loc.

La mar bat a Tossa: es diu per indicar que es gasten les coses inútilment o amb excés (Palafrugell).
    Fon.:
tósə (or.).
    Etim.:
incerta. S'ha donat com a segur que el nom de la vila de Tossa li venia del tossal al peu del qual està edificada, però no acaba d'esser convincet aquesta opinió si tenim presents dues coses: primer, que el nom de Tossa es pronuncia amb o tancada, mentre que la tossa indicadora d'elevació del terreny es pronuncia a moltes comarques, i concretament a La Selva, amb o oberta; i segon, que les formes medievals del topònim són Tussia (a. 1379) i Torsa (a. 1016), i que ha aparegut la forma Turissa molt més antigament, a mosaics romans trobats en aquella localitat. A Nabarra hi ha un topònim Turissa o Iturissa en textos romans, i aquesta forma indueix Coromines a creure probable que tant el topònim nabarrès com el català provinguin del basc iturri, ‘font’ (cf. Congr. Barc. 415).