Diccionari Catalā-Valenciā-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducciķ al Diccionari  Bibliografia  Explicaciķ de les Abreviatures 
veure  trāmec
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinōnims  CIT  TERMCAT

TRĀMEC m.
Arpiots o aixada amb dues puntes (Cerdanya, Empordā, La Selva, Vallčs, Camp de Tarr.); cast. bidente, rastro. Una axada aguda e dos axats dolents, Item dos trāmechs, doc. a. 1532 (Aguilķ Dicc.). Faé fer trāmachs e altres ahines d'abricultura, Boades Feyts 88. Els cops metāl lics del seu trāmec ressonaven incansablement, Bertrana Herois 24. Agafava trāmec o bigōs, i da-li arreglant els marges, Pous Empord. 20.
    Fon.:
tɾámək (or.).