Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. traca
veure  2. traca
veure  3. traca
veure  4. traca
veure  traça
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TRACA f. ant.
Feix o bala de cuiros. Tracha de XX curs de bou, Leuda Coll. 1249. Traca de cuyrs de bous II diners, Cost. Tort. IX, x.

2. TRACA f.
|| 1. Sèrie de coets o petards col·locats al llarg d'una corda que esclaten successivament; cast. traca. La traca, que ompli la plassa d'esclafits y trons y llamps, Llorente Versos 228.
|| 2. Persona que xerra molt i de pressa (val.).
    Etim.:
probablement formació onomatopeica damunt el soroll dels coets.

3. TRACA f., nàut.
Primera peça de folro interior d'una barca, posada de popa a proa i en la qual van emmetxades les testes dels baus i llates; cast. traca.
    Etim.:
probablement de l'anglès strake, a través del fr. *étraque (var. de estraque), segons Corominas DECast.

4. TRACA f.
Plom que es posa a l'entornpeu perquè la falda, amb el pes, caigui millor (Cullera, Alcoi).

TRAÇA f.: cast. traza.
|| 1. Dibuix indicador de la forma general d'una cosa que s'ha de construir, fabricar o executar. Que se faça el retaule segons la dita traça, doc. a. 1527 (Est. Univ. xiii, 457). La trasa o debux de la obra: Haec graphis, directio, Pou Thes. Puer. 6. Los qui se examinaran y feran trasses, doc. a. 1674 (BSAL, xxi, 316). a) geom. Les traces d'un pla, d'una recta, etc.: les rectes o els punts en què un pla o una recta talla els plans de projecció.
|| 2. Procediment, pla, manera o mitjà ideat o assenyalat per a fer alguna cosa. Per donar nova traça y forma, doc. a. 1522 (Aguiló Dicc.). Ha inventat una trassa y nou modo de molí, doc. a. 1596 (BSAL, vi, 115). Posar per obra la fàbrica de un molí de aygua..., de nova trassa e indústria, doc. a. 1606 (BSAL, vi, 191). Nos digué que millor trassa hi trobarem nosaltres así que no ell, doc. a. 1607 (Hist. Sóller, i, 146). Per més obligar... de fer trasses, invencions y coses curioses en adorno de dites festes, doc. a. 1619 (arx. mun. d'Igualada).
|| 3. a) Forma o manera com es presenta o apareix una cosa; aparença, figura. Ab llur vestit y traça | del bell país helènich mostraven bé la raça, Costa Trad. 173. La casa tenia traça de castell, Rosselló Many. 225. Que pujés al tramvía, segons les trasses, Pons Auca 259. A la traça: a la manera, segons sembla. L'alcalde, que a la traça s'havia mamparat de algun racó, Rond. de R. Val. 74. A la traça que: a manera que, a mesura que. Sa teua mare..., se va envellint força, i ¿què ha de voler sinó que tu prengus gambatge a sa traça que ella el vaju perdent?, Ruyra Pinya, ii, 185.—b) fig., en sentit immaterial: Manera, disposició. D'alè pudor | tens de golaça, | tans mals a traça | tens de enveja, Spill 12115. Donzella té'l viure posat de tal trassa, | que nunca's desuia hun punt del marit, Viudes Donz. 402.
|| 4. Habilitat, bona disposició per a fer alguna cosa. Tenia poca trassa per beure a galet, Vilanova Obres, iv, 9. «Hi tens tanta traça com un porc gras a agafar rates»: es diu a una persona mancada d'habilitat (Empordà).
|| 5. Indústria, acció o manera per a obtenir una cosa a despit dels altres o enganyant-los. Les meves traces no degueren plaure al bon Pare de tots, Ruyra Parada 4. Amb ses traces i manyes: amb els seus enginys o habilitats. No va dir res, mes, ab ses trasses y manyes, va poguer lograr que... anessin ab ell, Vilanova Obres, iv, 41.
|| 6. Senyal que deixa una cosa, un animal, etc., per allà on ha passat. «La perdiu ha desaparegut sense deixar traça». Anar a la traça a algú o d'algú: anar-li darrera, seguir-lo, sia per agafar-lo, sia per acompanyar-lo. Portar algú a la traça: portar-lo al darrera. Que paregué fos caçador que ve de caça | que despeats porta a la traça infinits goços, Somni J. Joan 1463. No pogueren seguir perque se'ls anaven a la trassa vuyt o nou hòmens, Entrev. Eyv. 39. a) fig. Petjada, exemple a seguir. Uolens seguir les traces e'ls exemplis dels nostres antecessors, doc. segle XIII (Anuari IEC, i. 314).
|| 7. pl. Quantitat molt petita d'un constituent; indicis de la seva existència en un compost.
    Loc.

Ni traça ni maça: ni figura ni aparença (Escrig-Ll. Dicc.).
    Refr.
—a) «Més val traça que manya» (o «Més val traça que força»).—b) «Qui no es val de traces, el llop se'l menja»: significa que el qui no s'enginya per obtenir allò que vol o per defensar-se, sol fracassar o esser vençut.—c) «Home pobre, ple de traces»: vol dir que els homes pobres solen enginyar-se més que els qui tenen més mitjans de viure.—d) «La traça mata la caça»: significa que amb habilitat s'aconsegueixen bons resultats.
    Fon.:
tɾásə (or., bal.); tɾásɛ, tɾása (occ., val.).
    Etim.:
derivat postverbal de traçar.