Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  trair
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TRAIR v. tr.
|| 1. Lliurar als enemics, posar en poder d'ells algú o alguna cosa; cast. entregar. Lo scuder... trahí-li son castell, lo qual liurà a un comte qui era enemich de son senyor, Llull Felix, pt. viii, c. 34. Homo traydor qui traex el casteyl de son senyor, Llull Cavall. 15 vo. Seran traits e lliurats als francesos, Desclot Cròn., c. 152. Sapiats que'l fill de la Verge serà trait e mort e crucificat, Serra Gèn. 183. Recità'ls com lo juheu hauia trayda la ciutat, Tirant, c. 295. Mon espirit tinga lo loch d'aquell | qui volch trahir besant lo fill de Déu, Ausiàs March xcix.
|| 2. Fer traïció; violar la fidelitat deguda a algú o a alguna cosa; cast. traicionar. Aquí estan semblantment aquels qui han traïda la pàtria, Metge Somni iii. Aquest no pot trair-nos ni dir res, López Picó Lleures 174.
|| 3. Enganyar fingint bona voluntat: cast. engañar, hacer traición. Tant sots amador de veritat, que anc no traís ni enganàs null vostre amic ni enemic, Llull Cont. 23, 22. Que's pensava que'l volguessen trayr e deçebre, Muntaner Cròn., c. 239. Los phariseus... ab les sues dolces e simulades paraules enganen e trahixen lo cor dels hòmens innocents, Villena Vita Chr., c. 128.
|| 4. Revelar, descobrir involuntàriament; indicar, fer veure (allò que altrament seria difícil d'endevinar); cast. delatar, descubrir. En sos ulls blaus vegeres les guspires que traïen l'incendi interior, Verdaguer Montseny 100. La meva casa deu trair aquell atuïment, Carner Bonh. 93. Ell veu que s'ha traït, que s'ha excedit, Oller Hist. 140. El traïa l'espurneig dels ulls, Llor Jocs 142.
    Fon.:
tɾəí (or., bal.); tɾaí (occ.); tɾaíɾ (val.).
    Conjug.:
segons el model partir.
    Var. form.
ant.: tradir (Jo seré tradid e pres e liad, Hom. Org. 3 vo); trasir (Bé m'han trasit mes cinc senys follament, Jordi de Sant Jordi i, 35).
    Etim.:
del llatí tradĕre, mat. sign. |||| 1, 2.