DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TRAS prep. i adv. ant.
Darrera. En tots mos dies veritat pos davant mi e falsetat me git tras les costes, Llull Cont. 23, 27. E'l cauall qui ranqueia de tras en lo girament, MS Klag. segle XIV, 7. Sí que no veu tras paret, mas per rexa, Ausiàs March lxxxvii. De part de tras portaua cuyro de bou clauat ab lo peto, Tirant, c. 65. Per qu'encara Lloth no fo tras la mata, Brama llaur. 239. Me venien molt sovint cartes, unes tras altres, Lacavalleria Gazoph. Roman tras la porta closa, Riber Poes. 319. A pleret, de puntetes, tras la ciutat calmosa, Berga MT 108. Tras sa porta: darrera la porta (es deia a l'Empordà encara en el segle XIX). Anar tras d'algú o d'alguna cosa: anar-hi darrera, cercar, procurar d'obtenir-ho. De tras: darrera (V. detràs). Qui parla mal de tu de tras, Turmeda Amon. A tras: arrera. Quant lo senyor lo volrà tirar a tras, no porà, Eximenis Terç, c. 356 (Aguiló Dicc.). Com donchs los hagués dit «yo só», tornaren a tras, Gerson Passio, c. 6. A tras que: a més que, malgrat que. «A tras de que em feia enfadar, em feia riure»: a més (o malgrat) que em feia enfadar, em feia riure (Solsona, Cardona, Gironella).
    Etim.: del llatí trans, ‘a través’, partícula que en el llatí vulgar prengué el sentit de ‘darrera’ (d'on ve el castellà tras i detrás).

3. TRAS
Del tris al tras: d'arrel, completament (val.). L'amenaçaren... que com... no tratara de jafar del tris al tras aquell negoci, de son conte anava el donar-li de calent, Rond. de R. Val. 84.

4. TRAS m.:
V. traç.

5. TRAS ant. grafia dialectal i incorrecta mallorquina,
per tres. Són quatra mesos hi tras sanmanes, doc. a. 1460 (BSAL, xx, 298).