Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  traspuar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

TRASPUAR v. intr. o tr.
|| 1. ant. Extreure per succió, a través dels porus; cast. chupar. Lo cors te farà amagrir | per la sua art malvada | qui trespua a hom la corada, Fasset 1604.
|| 2. intr. Passar un líquid a través dels porus d'allò que el conté; cast. rezumar, trascolar. Com si li traspués la sang, Pons Auca 19. Inunda d'escampat llim tota la rodalia de on les tèbies humitats traspuen, Riber Geòrg. 12. Traspuar o transpuar: Transfluere, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. tr. Deixar passar un líquid a través dels porus o escletxes d'allò que el conté; cast. rezumar. «Les parets traspuen humitat». a) molt usat absolutament, sense complement directe. Ja pots omplir los calaxos d'aygua, que no et traspuaran per enlloch, Vilanova Obres, ix, 262. Una àmfora viva que traspua, argentadissa tota frescor, Carner Ofrena 227.
|| 4. intr., fig. Filtrar-se la claror a través d'un obstacle tènue; cast. filtrarse. Caverna on diàfana gelera | traspuar deixa la claror del sol Canigó iii. Allí no hi traspuava una gota de sol, Ruyra Pinya, i, 45.
|| 5. intr., Traslluir-se, deixar-se endevinar per senyals, per indicis; cast. traslucirse. No semblava sinó que son esperit, traspuant per sos ulls..., amorosís l'aspresa de son rostre, Pons Auca 20. Quan traspuà la nova del casori, Pons Com an. 208.
|| 6. tr., fig. Deixar entreveure o endevinar una cosa per indicis; cast. respirar. No li ha encomanat la resignació que traspua la Natura, Massó Croq. 22. Totes les cares traspuen gravetat, Llor Laura 196.
    Fon.:
tɾəspuá (or., bal.); tɾaspuá (occ.).
    Etim.:
sembla esser contracció d'una forma *traspouar, que originàriament significaria ‘anar-se'n l'aigua a través dels porus o escletxes de les parets d'un pou’.