Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  trastornar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TRASTORNAR v. tr.: cast. trastornar.
|| 1. Capgirar, invertir la posició d'una cosa. L'àngel trastornà la pedra, Evang. Palau. E trestornà les taules dels cambiadors, Evang. Palau. Nostre Senyor... trestornà les rodes en fons de mar, Serra Gèn. 69. En un instant es trastornat | l'estament de aquests abdós, Ausiàs March, cxxviii.
|| 2. ant. Desviar, girar a un costat diferent. a) fig. En sentit immaterial, Desviar del pensament, del propòsit, etc. Que jur... que ell no's trestornarà d'açò que dirà, Muntaner Cròn., c. 72. Bé viu que no'ls poria trastornar d'aqasta questa, Graal 13.
|| 3. Alterar profundament, destruir el bon orde o funcionament d'una cosa. Trastornant ses bones costums y ses relacions comercials, Ignor. 11. Aquell decret va trastornar ma pensa, Rosselló Many. 123. Els canvis de temps el trastornaven tant, Pons Com an. 97. Especialment: a) Torbar profundament l'ànim una aflicció, un disgust, una desgràcia, una sorpresa, etc. Tan trastornat com estava amb s'arrefoll, que havia rebut, Roq. 31. La mare cregué... que encara el recort d'en Carlets la trastornava, Vilanova Obres, iv, 45. Va trastornar-lo tant que fins va enllitar-se, Pons Com an. 51.
    Fon.:
tɾəstuɾná (or., men., eiv.); tɾastoɾná (occ.); tɾastoɾnáɾ (val.); tɾəstoɾná (mall.).
    Etim.:
compost de tras- i del verb tornar, ‘girar’.