Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  trencar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TRENCAR v. tr. o intr.
|| 1. Dividir una cosa en dues o més parts o trossos; destruir en un o més punts la continuïtat d'una cosa, amb cops, amb una pressió o amb una força expansiva; cast. romper. Ab pedres trencava e pecejava lo crucifici, Llull Blanq. 84. Talam-los e trencam-los les çuts e'ls molins; e quant nós les hauíem trencades, éls les refeyen, Jaume I, Cròn. 321. Lo pont de Avinyó era ladonchs trencat, e passaven ab barca, Pere IV, Cròn. 103. Si l'arbre gran vinclar volràs, | ans que no'l vincles, trencar-l'has, Turmeda Amon. Rebien-lo los romans ab gran alegria, e trenquauen XV brasses de mur de Roma, Serra Gèn. 147. Los diables li trenquen les dents a qui't mostrà aqueixa oració, Eximplis, ii, 41. Ambre..., quant hom lo trenqua, deu esser gris, Conex. spic. 13. Jo tenia una guardiola a seny de moneda; si ara no la trencava, ni mai!, Ruyra Parada 14. Trencar la llança: fer de la llança dos o més trossos, un guerrer, amb els cops que dóna a l'adversari o que rep d'aquest. Aprés que hac trencada una lança, Pere IV, Cròn. 48. Trencar pa: llescar el pa (Sopeira, St. Llorenç de M.). Trencar un animal: trossejar-lo per vendre'n la carn (Poboleda, St. Quintí de Mediona, ap. BDC, xix, 213). Trencar a trossos lo pex: Exosso, Pou Thes. Puer. 49. Trencar raïms: veremar (Vallromana, ap. Aguiló Dicc.). Trencar el suro: tallar el suro a peces de dos pams d'ample per quatre de llarg (Empordà, Gironès, La Selva). Trencar la presó: (ant.) fer una obertura a la paret o a la porta d'una presó. Trencar la presó: Rumpere parietes carceris, rumpere vincula, Pou Thes. Puer. 16. Trencar les paraules: pronunciar-les incompletament, interrompent-les abans d'acabar-les de dir. Com hom trenca les paraules o les mastega e les cuita tan fortment, Llull Cont. 351, 27. De tant en tant deia alt frases trencades, Massó Croq. 150. Especialment: a) Produir una solució parcial de continuïtat en un cos, sense arribar a separar-ne les parts; cast. quebrar. Vostre cors gloriós qui en la crou fo... romput e trencat de colps e de nafres, Llull Cont. 207, 9. Li trencarà os o li farà nafra, Cost. Tort. IX, iv, 4. Si no te'n vas, yo't trencaré lo cap, Esteve Eleg. r vo. Una cossa de cavall li ha trencat la cama, Lacavalleria Gazoph.—b) Destruir, mutilar; fer perdre violentament la integritat a una cosa. Fo la casa de Sen Pere trencada e robada e cremada, doc. segle XII (Pujol Docs. 13). Acort fo emprès... que enderrocassen e trencassen e cremassen tot lo monestir, Llull Blanq. 20, 7. Comensà a nevar... trencà los olivars de los llochs alts, doc. a. 1728 (Hist. Sóller, i, 153).—c) Estellar la clovella dura d'un fruit per poder-ne treure la part molla i comestible; cast. cascar. Dóna Déus les nous a qui no les sap trenquar, Jahuda Dits, c. 67. Trencar les avellanes: Perfringere avellanarum putamina, Pou Thes. Puer. 150. Ametlla trencada, val lo quintar..., Tar. preus 91. Trencar el cànem: esquerdar-ne la canya o part exterior per treure'n la fibra; cast. agramar.d) Treure pedres d'una pedrera. Que els dits molers puxen trencar arrencar e treure tanta pedra com poran tallar e trencar, doc. a. 1405 (Ordin. Hosp. 134).—e) Donar a la pasta la forma de pa; fènyer (Pont de S.); cast. heñir.f) fig. Trencar el cor: produir una gran impressió de dolor, amb tendència al plor. Tornad-uos a mi de tot uostre cor en ieiuni et en oracions et en plorar et en plàiner et en trencar uostres cors, Hom. Org. 5 vo. Aquella quietut trencava el cor dels amants, Vilanova Obres, iv, 90.
|| 2. refl. Sofrir la ruptura d'un membre o part del cos; cast. romperse. Aquell rey caech de son cauall e trencà's una cama, Llull Felix, pt. viii, c. 24. Ell se ha trencat lo cap cahent, Lacavalleria Gazoph. Quant van per les carreres se cuyden trencar lo coll guardant per les finestres, Metge Somni iv. Trencar-se el coll: hiperb., matar-se per efecte d'una caiguda; fig., sofrir gran dany en una empresa o afer. El seguien a risc de trencar-se el coll, Massó Cróq. 43. Trencar-se el cap: fig., pensar intensament, fatigar-se el cervell. No't trenquis el cap, Penya Mos. iii, 121.
|| 3. refl. Sofrir la divisió en dues o més parts o trossos, o la destrucció de la pròpia continuïtat en un o més punts; cast. romperse, quebrarse. Axí com l'ome se talla e's trenca on més dóna de son cap a la paret, Llull Cont. 365, 17. E'ls raims eren aytals que'ls adúyem en sachs e no's trencauen ni s'afolauen, Jaume I, Cròn. 115. Caygueren-li les taules e trencaren-se, Serra Gèn. 84. Vidre que massa'l manegen | trenca's prest entre les mans, Cons. casada 102. Lo bàcul fort... canya és que s'ha trencat, Llorente Versos 177. A voltes sent... cruxits de gel qui's trenca, Orlandis Poes. 57. Especialment: a) Contreure una hèrnia. Trencar-se de riure: hiperb., riure amb grans contorsions.
|| 4. refl. o intr., ant. Naufragar una embarcació per haver topat contra les penyes; cast. romperse, naufragar. Va-se'n ma nau trencar e perir a les roques, Llull Cont. 117, 14. Que negun leny qui trench a negun d'aquels de les terres de la Presència Alta, doc. a. 1313 (Capmany Mem. iv, 56). Del loch o mars en lo qual s'és trencada ara nouellament una nau veneciana, doc. a. 1385 (BSAL, ix, 121). Quant la nau fo en la mar, per fortuna de temps la nau trencà, Eximplis, i, 115. a) Topar les ones contra una costa, un escull, etc. «No et posis aquí, que hi trenquen les ones».
|| 5. a) Llaurar per primera vegada; donar a una terra la primera rella de l'any (Cerdanya, Pallars, Ribagorça, Urgell, Maestrat); cast. romper.b) Donar la segona llaurada a la terra per matar l'herba que hi ha sortit després de la primera (Palamós, ap. BDC, xi, 96).—c) Cavar profundament (Mall).—d) Dallar un prat per primera vegada a l'any (Vallcebre, ap. BDC, xix, 213).
|| 6. Doblegar, produir un canvi de direcció a la superfície d'una cosa; fer que no sigui completament plana; cast. doblar. a) En els aprestos de teixits, fer perdre a la roba l'encarcarament estirant-la en tots sentits.—b) Trencar el bast: posar un bast nou a una bístia forta perquè li marqui el séc i motlle de l'esquena (Pallars).—c) Trencar-se la mà a una cosa: fer-se la mà hàbil i lleugera, a força de pràctica, per a algun treball. «Per a fer paners cal tenir-hi la mà trencada».
|| 7. Canviar sobtadament de direcció; cast. torcer. a) tr., amb complement directe indicador de la cosa que es fa canviar de direcció. Féu anar los sarraïns ab exades e trencà l'aygua de la font qui uenia a la uila, e gità-la per un torrent a eniús, Jaume I, Cròn. 70. Ni tocar ni la sèquia trancar ni fer fibles per alguna via, doc. a. 1402 (BSAL, viii, 78). Los presos e justiciats venien ab tots los altres per trenchar l'aygua de la ciutat, doc. a. 1451 (BSAL, ix, 184).—b) intr., essent subjecte la persona o cosa que muda de direcció. «En arribar a la creu, trenqueu a la dreta i sortireu al camí». Dues hores amunt, trencarem a l'esquerra, Verdaguer Exc. 28. Llavors lo senglar trencà a la dreta, Bosch Rec. 174. Els cotxes... trencaren per Sant Pere cap a la Ronda, Pons Auca 140. «L'aigua ha trencat»: l'aigua d'un torrent, d'un rec, etc., s'ha desviat del seu curs normal.
|| 8. a) Vèncer, dominar un cos d'adversaris o de coses contrarioses; cast. vencer, derrotar. Amansà los romans, no amansats ni trencats jamés per batalla, Tirant, c. 128.—b) Molestar o deprimir profundament; cast. quebrantar. La sua veu nos ha tots trencats, Serra Gèn. 254. Lo vedell... ab les coces y corns trencava y enujava lo bou gran, Isop Faules 45.—c) fig. Dominar una dificultat, un obstacle, una qualitat o força adversa; cast. quebrantar. Resposta dolça trenca la ira, Cons. Prov. 5.—d) fig. Alterar accidentalment una cosa sensible barrejant-hi quelcom que la treu o desvia del seu estat normal; cast. quebrar. Es diu especialment de la veu, del color, de la llum, de la temperatura d'una cosa. Dijunis y penitències, com li han trencat la color!, Llorente Versos 77. Amb una veu embolicada entre tels que l'obscurien i sospirs que la trencaven, Ruyra Parada 39. Y gentilment trencada pels vidres de color | la llum de l'illa vostra, Riber sol ixent 95. Trencar l'aigua: mesclar un poc d'aigua freda perquè no sigui tan freda. a) intr. Començar a rossejar el blat o altre cereal en acostar-se a la maduresa (occ.).
|| 9. Entravessar-se a una cosa interrompent-la, traient-ne la continuïtat; cast. cortar. «Ha caigut un penyal que trenca el camí». En remigolejant per nos trencar la ruta, Saisset Plors y rialles 16. Trencar al davant, a algú: sortir-li davant, anant de través (mall.). Trencar un camp, una muntanya, etc.: travessar un camp, una muntanya (Pallars).
|| 10. Fer cessar la continuïtat d'una cosa no material; interrompre-la o anul·lar-la; cast. romper, quebrar. Son desconhort... trenca sovint lo càntic funeral, Canigó ix. Sols trencaven el respectuós silenci els espetecs de l'aigua, Pons Com an. 177. Un sol gest | pot esser glaç funest | que trenqui l'amorosa intimitat, Alcover Poem. Bíbl. 65. Trencar l'alè: interrompre la respiració. Ja m'entren unes basques somerines, d'aquelles que trenquen s'alè, Roq. 29.
|| 11. a) Desfer, anul·lar una cosa de caràcter moral; cast. romper. Si ton pare vené cases o altres possessions per força o per paor, poden-se trencar e desfer e reuocar, Cost. Tort. IV, xxiii, 1. E per què, donchs, aquest hus en mi's trenca?, Ausiàs March xcviii. Perquè he trencat el meu propòsit i ja no predico amb l'exemple, Ruyra Parada 6.—b) Transgredir, violar; fer mancament a una obligació, tracte, llei, etc.; cast. quebrantar. On treues fossen trenchades, doc. a. 1244 (Pujol Docs. 19). A pochs dies que se era confessat, trencaua la penitència, Llull Felix, pt. viii, c. 61. Us manam que uós que tingats estas treugas e que no les trenquets, Jaume I, Cròn. 25. Sobre franqueses, privilegis e libertats que dien que 'ls havíem trencades, Pere IV, Cròn. 253. No deu trencar vot ne promissió que feta haia, doc. a. 1380 (Col. Bof. xl, 180). Tots los qui rompen la fe trenquen sagrament, Tirant, c. 195. Ja em guardaria jo prou de trencar-li el respecte, Oller Pap. iii.c) intr. o absol., Cessar de tenir amistat; cast. romper. «Aquests eren molt amics, però han trencat».
|| 12. intr. a) Començar a sortir, fent esforç, una cosa que està tancada, com una planta sota terra, un pollet dins l'ou, etc.; cast. romper. «El blat de moro ja trenca»: ja treu espigues. «Les dents ja trenquen»: ja comencen a sortir de la geniva.—b) Iniciar-se, començar a manifestar-se (un fenomen natural, una acció física, un conjunt de sons, etc.); cast. romper. Pel dia que trenca cantaran lo passarell y la cadernera, Verdaguer Montseny 44. Encara no trenca auba, Ignor. 13. Abans de trencar l'alba, Massó Croq. 74. Quan trenca demunt les ones la claror de l'endemà, Costa Trad. 102.
|| 13. intr. o tr. Començar una acció com vencent un obstacle, una dificultat; cast. romper. Que em diran res si hi trenco una mica el son?, Pons Auca 147. El donçainer, al vore trencar la dansa, tocave, Guinot Capolls 87. Don Tomàs feia servir el seu despatx per sucar secalls, per trencar becaines, Sagarra Vida, i, 80. Trencar la tos: tossir i expectorar (Empordà).
|| 14. a) Trencar-la: enraonar, fer una xerrada (Penedès).—b) Cant molt sec del perdigot (Sta. Col. de Q.).
    Loc.
—a) Trencar el glaç o el gel: suavitzar les relacions d'amistat o interrompre un llarg silenci.—b) Trencar les oracions a algú: interrompre'l, molestar-lo amb intervencions inoportunes.—c) Esser dels de l'ala trencada: esser d'idees avançades, més o menys heterodoxes (Barc., Ripoll).—d) No ha trencat cap plat ni cap olla: es diu d'una persona aparentment inofensiva (Empordà).—e) Trencar el plat bonic: barallar-se, posar-se en discòrdia, caure de la gràcia d'algú (Empordà).—f) Trencar les cames a la núvia: fer les amonestacions per al casament.—g) Trencar les cames al dimoni: rompre el parany d'un enemic, alliberar-se dels seus aguaits (Inca).—h) Trencar ses cames a una llengua: parlar-la malament. «Aquesta dona trenca ses cames an es castellà» (Inca).—i) Algun diable s'ha trencat el coll: es diu quan succeeix una cosa molt inesperada.
    Refr.
—a) «Qui no en maneja, no en trenca»: es diu per excusar una persona que ha trencat una cosa (Vallès).—b) «La llengua no té ossos, però en trenca de molt grossos»: es diu referint-se a la maledicència (Plana de Vic).—c) «Tant va el càntir a la font, que a la fi es trenca»: signifíca que la reincidència sol arribar a acabar malament.
    Fon.:
tɾəŋká (pir-or., or., bal.); tɾeŋká (occ.); tɾeŋkáɾ (val.); tɾəɲсá (Palma, Manacor).
    Sinòn.:
rompre.
    Etim.:
incerta, però probablement cèltica. Després de refusar-se l'ètim trŭncare, que havia estat proposat, s'ha suposat un llatí *trīnĭcare ‘fer tres’ (G. de Diego Dicc. 6853), però és forma que presenta dificultats serioses tant d'orde fonètic com d'orde semàntic. Segons Coromines, cal partir d'una base cèltica *trenco ‘tallar’ (cf. Congr. Barc. i, 406, i Zeitschrift für celtische Philologie, xxv, 33).