DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TREP
|| 1. Trenc, tall o esqueix de la roba (Pont de S.); cast. corte, esguince, desgarro. Unes faldetes guarnides de treps, doc. a. 1597 (Aguiló Dicc.).
|| 2. Trenc o ferida tallant, sobretot al cap o a la cara (Pallars, Ll., Tortosa); cast. chirlo. Se li veu l'os; no t'has fet tu mal trep!, Moreira Folkl. 81.
|| 3. Esvoranc, forat d'una cosa trencada; cast. agujero. La llosa s'havia escantellat, presentant un trep triangular capaç d'engolir-se una criatura, Oller Vilaniu 123.
    Fon.: tɾép (occ.).
    Etim.: derivat postverbal de trepar, art. 1.