Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  tretze
veure  tretzè
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TRETZE adj.: cast. trece.
|| 1. Dotze més un. Menjaren en la taula dels tretze pobres, Llull Blanq. 1.
|| 2. El que en té dotze davant ell. Per la vegada tretze, per la tretzena vegada, Lacavalleria Gazoph. Als tretse del corrent, doc. a. 1620 (Bofarull Mar. 114).
|| 3. Tretze són tretze: adv., porfidiosament, insistint en una cosa sense escoltar raons. Y ab «tretze són tretze» hi porfidiar, Proc. Olives 719. «Tretze són tretze»: el punt de les dones: es diu perquè se sol atribuir a les dones el defecte de la caparrudesa.
|| 4. pl. Porfídia, insistència en una opinió o afirmació sense escoltar raons. Estar en els seus tretze (o en els seus tretzes): entossudir-se a mantenir una opinió o propòsit. Estava sempre en los tretze de que heu era, Penya Mos. iii, 209. Ell... continuà els seus tretze sense perdre la calma, Vayreda Puny. 91. Que no l'exasperessen ab sos tretzes, Pons Auca 197. Acabar els tretzes: acabar les discussions o les converses que semblaven interminables. Acabant aixís els tretzes y nyics y nyacs d'un y altre, Catllar, 7 juny 1921. Tenir uns bons tretzes: tenir unes idees ben peregrines (Mall.).
    Loc.
—a) De tot a tretze: de poca importància o vàlua.—b) No tenir tretze ni catorze: esser una persona informal o una cosa desordenada (val., eiv.). «Això és una casa que no té tretze ni catorze».—c) No farà pas any de tretze mesos: no durarà gaire (Olot).
    Fon.:
tɾéʣə (pir-or., or., bal.); tɾéʣe (occ., Cast., Al.); tɾéʦe (Bonansa, Tamarit de la L., Val., Gandia).
    Etim.:
del llatí trĕdĕcim, mat. sign. ||1.

TRETZÈ (ant. tretzèn), -ENA
|| 1. adj. Que fa tretze; que en una sèrie en té dotze davant seu; cast. décimotercero. Del tretzèn article, Llull Gentil 218. Hostaler ho hostalera qui vendrà per altre, que no puxa pendra per son salari la tretzena fogassa ne lo tretzèn diner, doc. a. 1370 (BABL, xii, 130). La tretçena color, Dieç Menesc. ii, 15 vo. Don Alfonso fou lo tretzè rey de Aragó, Tomich Hist. 302.
|| 2. adj. Que és una de les tretze parts iguals en què es divideix un tot. a) m. Un tretzè: una tretzena part.
|| 3. m. Tela de llana en l'ordit de la qual se compten tretze passades. Que tot pinte de drap verví tretzè haje haver d'ample dotze palms e un quart, doc. a. 1448 (Capmany Mem. ii, 445).
|| 4. m. Rodell compost de cescles de tretze pams de llargària (Moianès).
|| 5. m. ant. Membre d'un consistori o corporació composta de tretze persones; cast. trece. Los Reys... prengueren en València huyt joristes, dotze notaris, y tretzens y alferissos y persones principals, Antiq. 45.
    Fon.:
tɾəʣέ (or.); tɾeʣé (occ., val.); tɾeʣə́ (mall.).