Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  triangle
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TRIANGLE m.
|| 1. geom. Figura formada per tres línies que es tallen cada dues en un punt formant tres angles; cast. triángulo. En quadrangle... ha més angles que en triangle, Llull Blanq. 78. Aquests triangles són composts de II linyes concordants e de una contrària, Llull Arbre Sc. i, 28. Deu esser feta ubertura segons forma de triangle, Cauliach Coll., ii, 1a, 5.
|| 2. Canelobre on es posen diverses candeles de manera que les flames estiguin disposades formant un angle amb el vèrtex a la part superior, i que s'encenen en haver de cantar el fas o ofici de tenebres; cast. tenebrario.
|| 3. Instrument músic consistent en una barreta de metall doblegada en forma triangular, i que, donant-li cops amb una altra barreta metàl·lica, serveix per a acompanyar cançons o tocades; cast. triángulo.
|| 4. nàut. Vela triangular que se sol posar en temps de bonança; cast. montera, triángulo, rascanubes.
|| 5. adj. ant. Triangular. Diamants xichs triangles, doc. a. 1462 (Aguiló Dicc.).
    Fon.:
tɾiáŋgɫə (or., bal.); tɾiáŋgɫe (occ., val.).
    Var. form.:
triàngul, escrit triàngol en els segles XVII i XVIII (Agustí Secr. 139; Moradell Prel. 40).
    Sinòn.:
|| 3, ferrets, ferreguins.
    Etim.:
pres del llatí triangŭlum, mat. sign. ||1.