Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. tribunal
veure  2. tribunal
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TRIBUNAL m.: cast. tribunal.
|| 1. Lloc elevat on seia la persona encarregada d'administrar justícia. La reyna sehent alt en son tribunal reyal dins la esgleya, Ardits, ii, 2 (a. 1446). Cambisses... féu escorxar viu un seu jutge... e la pell del dit jutge féu estendre en lo tribunal del juhí, Scachs 28.
|| 2. Conjunt de persones que han de jutjar i administrar justícia. Tenint ofici personal en el tribunal de la inquisició, doc. segle XVIII (Hist. Sóller, ii, 243). A dalt tenim reunit lo tribunal, Vilanova Obres, xi, 31. Tribunal d'oposicions: conjunt de persones que han de jutjar en unes oposicions a càtedres, a un càrrec de caràcter tècnic, etc.
|| 3. fig. a) Tribunal de la penitència: el sagrament de la penitència i el lloc on s'administra. Tribunal de Déu: el judici que Déu forma de l'home després de mort. Tribunal de la consciència: recte judici que dins la consciència de l'home es forma sobre les pròpies accions.
    Fon.:
tɾiβunáɫ (en tots els dialectes).
    Var. ort.
ant.: tribunall (doc. a. 1541, ap. Alm. Bal. 1876, p. 96).
    Etim.:
pres del llatí tribunāle, mat. sign. ||1.

2. TRIBUNAL m.
Tribulació, aflicció greu (Mall.). «Un fadrí, per una al·lota, | que passa de tribunal! | Molta volta no li toca | d'una llego es davantal» (cançó pop. Mall.).
    Etim.:
de tribulació, modificat per analogia de tribunal art. 1.