Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. trobador
veure  2. trobador
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TROBADOR, -ORA m. i f.
|| 1. Que troba; cast. encontrar. Satisfeyt emperò enans lo trobador o arribador de sos treballs, doc. any 1344 (BABL, xii, 60). Qui pot negar que Minerva sia estada trobadora de diverses arts?, Metge Somni iv. Tu Minerva, qui fores trobadora de l'oliva, Riber Geòrg. 8. Trobador d'aigua: home que té el do o habilitat de saber descobrir aigües subterrànies; cast. zahorí.
|| 2. Poeta medieval de llengua provençal; cast. trovador. Com lo trobador cové de necessitat que tenga son enteniment e son remembrament e son voler als mots e al so e a la cansó que vol atrobar, Llull Cont. 352, 30. D'aquest voler los trobadors escriuen, Ausiàs March lxxxvii.
    Fon.:
tɾuβəðó (or.); tɾoβaðó (occ.); tɾoβaðóɾ (val.); tɾoβəðó (mall.); tɾubaɾó (alg.).
    Etim.:
derivat de trobar amb el sufix -dor (< -tōre).

2. TROBADOR, -ORA adj.
Que es pot trobar. Si algun confrare o confraressa o texint de aquella serà trobat o trobador en frau, doc. any 1483 (BSAL, vii, 237).
    Etim.:
derivat de trobar amb el sufix -dor (< llatí -tōrium).