Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. trona
veure  2. trona
veure  3. trona
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TRONA f.
|| 1. ant. Tribuna. Sonaren los ministres e trompeters... qui stauen al cap de la sala en una trona allí feta fer, Ardits, ii, 387. Los ministres per trones que exien en la sala sonauen, Tirant, c. 448.
|| 2. Plataforma proveïda d'ampit, i sovint de tornaveu, col·locada a certa altura sobre el paviment, i que serveix per a predicar-hi, cantar-hi l'epístola, fer-hi un discurs, etc.; cast. púlpito. En la trona hon preycaven, Pere IV, Cròn. 219. Lo sermonador pujà en la trona e féu un solemne sermó, Tirant, c. 205. «Mos diuen damunt ses trones | que no podem murmurar; | ¿qui serà que aturarà | sa llengueta de ses dones?» (cançó pop. Mall.).
|| 3. Cor de l'església, lloc destinat a cantar-hi (Cardós). A Cardós, la trona de predicar es diu la predicadora.
|| 4. Cadira amb braços, més alta que les ordinàries, destinada a seure hi un infant petit de manera que pugui arribar bé al damunt de la taula; cast. sillón. Llavors que la posàvem a la trona | perquè arribés fins a la taula gran, Sagarra Caçador 138.
|| 5. Bastidor de fusta, a l'entrada d'algunes màquines de blanqueig i aprest, on es col·loca un noiet per guiar i desarrugar la roba.
|| 6. Campana de la xemeneia (Sta. Col. de Q.).
|| 7. Mena de columna megalítica que hi ha en alguns punts del centre de Menorca (Rev. Men. ix, 33-38).
|| 8. Armatost de fusta on hi ha la perola i el torn, en l'ofici de cerer (Tarr.).
|| 9. Pedrís circular que s'omple de terra al peu dels garrofers i altres arbres, per recalçar-los (Tarr.).
|| 10. Capell de copa alta (Mall.); cast. chistera. Duya aquest senyor trona lluenta, Oliver Obres, ii, 21.
|| 11. Trona del pes de la farina: recaptació del dret sobre el blat que entrava a Barcelona per via marítima (segles XIV i XV). Los consellers provehiren de l'offici de la trona de la casa del pes de la farina, Ardits, ii, 388.
    Loc.
—a) Tirar trona avall o cap avall de la trona: publicar des de la trona les amonestacions dels qui s'han de casar.—b) Escopir fora de sa trona: sortir de l'assumpte que es tractava o que cal tractar (Mall.).
    Fon.:
tɾɔ́nə (or.); tɾɔ́nɛ (Sort, Tremp, Urgell, Fraga, Ll., Gandesa); tɾɔ́na (Pobla de S., Calasseit, Tortosa); tɾɔ̞́na (Cast., Val.); tɾɔ̞́nɔ̞ (Al.); tɾɔ̞́nə (bal.).
    Intens.:
—a) Augm.: tronassa, tronarra.—b) Dim.: troneta, tronetxa, troneua, troniua.—c) Pejor.: tronota.
    Var. form.
ant.: truna (Sus en la truna hon cantauen los clergues, Jaume I, Cròn. 22).
    Etim.:
d'un creuament del llatí tribūna amb el llatí thronus.

2. TRONA f., neol. miner.
Substància blanca o groguenca, de gust alcalí, combinació de carbonat i bicarbonat de sodi, que es troba formant dipòsits i incrustacions a les vores de certs rius, fonts, etc. (Fabra Dicc. Gen.); cast. trona.

3. TRONA f.
|| 1. Tronada (Eiv.).
|| 2. Pistola (en l'argot barceloní). Sempre va amb la trona i el xuri, J. Givanel (BDC, vii, 64).
    Etim.:
derivat postverbal de tronar, o feminització intensiva de tron (=tro).