Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. trossa
veure  2. trossa
veure  3. trossa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TROSSA f.
|| 1. ant. Alforges o bossa de viatge; cast. alforja. En Bernat de Peratallada fo axí mateix guarnit e portà la troça, ço és, una boneta que no pesava molt, Muntaner Cròn., c. 89. Passí lo riu | gros d'Aragó, | en Alagó desfiu ma trossa, Spill 3392. Lo dit hostaler près celadament un anap d'argent e mès-lo en la trossa del fill del pelegrí... e com les trosses de abdós foren escorcollades, fon trobat en la trossa del fill lo dit anap, Scachs 86. Una troça cuberta de cuyro negre ab flechas, Inv. Pr. Viana 147. Sella de trossa: sella que porta adherides unes bosses o alforges per a portar coses menudes (Ribes de Freser, ap. BDC, xxii, 204). Cavalcarà en un altre cavall ab sella de trossa, e portar-nos-ha la trossa que serà lleugera, Muntaner Cròn., c. 89.
|| 2. Eixovar, conjunt de roba d'una dona (Capcir); cast. ajuar. Que't ual a tu si ta muller ha trossa | de bons vestits e t'as abandonar, Anònim (Cançon Univ. 307).
|| 3. Roba amb què s'embolica un infant els primers mesos de nat (Ross., Conflent). Y else feia baixar tuts, | flares, dones, torts i bossuts, | hasta els infants a la trossa, Saisset Versos nous 11.
|| 4. a) Feix d'herba (Pallars, Ribagorça). Consisteix en una branqueta fullada d'oliver... que el celebrant reparteix a tothom després de beneir-ne una trossa, Violant SS 7.—b) Feix de llenya, sobretot el que es destina a fer foc al forn (Tremp, Ll., Fraga); cast. haz, fagote.c) Feix de sarments lligats (Conflent).
|| 5. Massa formada cargolant la cabellera de manera que resti recollida (segons Fabra Dicc. Gen.). Probablement aquesta accepció és deduïda d'aquest text medieval: It. unes trosses de cabells rossos, doc. a. 1430 (Aguiló Dicc.). No seria estrany que aquest trosses fos una falsa lectura per tresses.
    Fon.:
tɾɔ́sə (pir-or.); tɾɔ́sa (Esterri, Pont de S., Sopeira); tɾɔ́sɛ (Sort, Tremp, Ll., Fraga).
    Etim.:
probablement del llatí tŏrsa, ‘torçuda’, amb metàtesi de la r comparable a la de pressona per persona, bregant per bergant, etc. El canvi semàntic, de ‘torçuda’ a ‘alforges’, a ‘eixovar’, ‘embolcall’ i ‘feix’, s'explica per la torsió que es dóna a les alforges o bolic de roba per evitar que es desfaci i que en surtin les coses que conté (cfr. Corominas DECast, iv, 598).

2. TROSSA f., nàut.
Corda folrada de cuiro i doblegada formant com una anella, que manté unida amb l'arbre l'antena de la vela llatina (or., val., bal.); cast. troza. Una trossa de galera, doc. a. 1465 (Butll. C. Exc. Cat. xxxviii, 211).
    Fon.:
tɾɔ́sə (or.); tɾɔ̞́sa (val.); tɾɔ̞́sə (bal.).
    Etim.:
de l'it. troza, mat. sign., originàriament en venecià ‘fulla de cep’, segons Vidos Storia 602.

3. TROSSA f.
|| 1. Tros, part separada o tallada d'una cosa, segons Escrig i Martí G. Diccs.
|| 2. Tros de terra (Oliva Voc. Sopeira).
    Etim.:
feminització de tros.