Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. truc
veure  2. truc
veure  3. truc
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TRUC m.
|| 1. Cop, topada d'una cosa amb una altra (or., occ.); cast. golpe. Especialment: a) Cop o topada al cap; cast. porrazo, coscorrón. «Si no te'n vas, et clavaré un truc». «El nen ha donat un truc a la paret». Si se li estalviaven pas els truchs a la Miseta, tampoch se li comptaven pas les cullerades, Caseponce Contes Vallesp. 95.—b) Cop que es dóna a una porta, finestra, paret, etc., amb la mà o amb un altre objecte, per cridar la gent, per demanar que obrin, etc.; cast. golpe. Al segon truc ja m'obre un bon moço, Massó Croq. 119. Trucava amb el puny a la paret, esperant que l'altre respongués..., i aquell renovava el truc, Pons Com an. 137. Per ext., So que es produeix amb una campaneta, timbre, etc., per demanar que obrin. Ja truquen el timbre... Tot just és el primer truc, Roig Flama 67.—c) Batec del cor (Benavarre); cast. latidod) Cop que una bola dóna a una altra amb què ve a topar, en certs jocs.
|| 2. Bola de fusta, de vori, etc., amb què es juga a billar, a les bitlles, etc.; cast. bola, truco. Una grossa bola o truch, Agustí Secr. 155. Especialment: a) nàut. Cadascuna de les boles petites foradades pel centre i que, enfilades a una corda, formen el racament de les antenes i dels picos movibles.—b) ant. Baldufa. Truc en grec: Trochus: Trompo en griego, Nebrija Dict. Trucs, joc de minyons: Turbo turbinis: Trompo o peonça, juego de niños, Nebrija Dict.
|| 3. a) Palet de riera, pedra rodonenca i llisa (Empordà, Martorell); cast. peladilla.b) Pedra manejable però més aviat grossa, com el cap o més (Esporles); cast. guijarro. «Mira que et tiraré un truc!»
|| 4. Joc que consisteix a tirar un còdol o bola contra el del contrincant. Que no gosen tirar al truch, doc. a. 1419 (arx. mun. d'Igualada). Esceptat joch de pilota e joch de truchs, doc. a. 1455 (Hist. Sóller, i, 398).
|| 5. Esquella grossa, de forma rodonenca, més estreta de baix que de dalt, que, porten els marrans i bocs (Pallars, Ribagorça, Pla d'Urgell, Mequinensa); cast. esquilón. Més enrera venien els moltons i els marrans, esquellats amb trucs i truquets, Lluís Rec. 22.
|| 6. Cabdell de col (Gir.).
|| 7. Gerra a la qual manca el coll o una ansa (Eiv.).
|| 8. Persona molt petita.
|| 9. Joc de cartes que sol jugar-se entre quatre persones que van dues contra les altres dues, cadascuna de les quals rep tres cartes, i cada bàndol guanya punts guanyant dues bases (guanyar el truc), matant-se les cartes segons un ordre establert (que sol esser el tres, el dos, l'as, el rei, el cavall, etc.) i fent objecte d'envit el guanyar el truc (trucar) o el nombre de punts que sumen els valors de dues cartes del mateix coll acoblades en una mà (envidar); cast. truque. Los vells fan lo truc o la flor, Serra Calend. folkl. 85. Truc d'espaseta: joc semblant al truc, del qual es diferencia perquè el set és guanyat pel set d'oros, aquest pel d'espases, aquest per l'as de bastos i aquest per l'as d'espases; cast. matarrata.
Truc (Truch): llin. existent a Masnou, Pla de Cabra, Albalat de la Ribera, etc.
    Loc.
—a) Cap a truc: amb el cap descobert, sense gorra ni mocador (Gironès, ap. Aguiló Dicc.).—b) Fer trucs i baldufes: fer algú allò que vol, no tenir les seves accions supeditades a ningú (mall.).—c) Perdre trucs i bitlles: perdre la paciència totalment (Pineda).
    Refr.
—a) «Truc al cap, mort o curat»: significa que un cop al cap, si no és molt fort, sol guarir-se fàcilment (Empordà, Garrotxa).—b) «No hi ha millor truc que Déu t'ajut»: vol dir que una persona sortada no necessita esforçar-se per campar.
    Etim.:
onomatopeia del cop sec, de cosa sòlida i massissa.

2. TRUC m.
Recurs enginyós per a fer semblar una cosa allò que no es realment o per a aconseguir un efecte insospitat dels altres; cast. truco.
    Etim.:
pres del cast. truco (<fr. truc), mat. sign.

3. TRUC m.
Barata, canvi d'una cosa per una altra (Ferrer, Labèrnia-S. Dicc.); cast. trueque. (No és un mot català, sinó una adaptació del castellà trueque).