Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  trumfa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TRUMFA f.
Patata (Cerdanya, Ribes, Empordà, Gironès, Garrotxa, Cardona, Reus, Andorra, Vall d'Àneu, Sort, Pont de S., Castanesa, Tremp, Organyà, La Llitera, Balaguer, Priorat). Era a cullir trumfes amb el tràmec, Massó Croq. 41. Trumfes bajanes: patates bullides, pelades i amanides amb oli i sal i ben aixafades (Costa de Llevant). Trumfa bufet: varietat de patata que per dintre és groga (Puigcerdà). Trumfa cega: la que, al temps que solen grillar, no treu grills (Espluga de F.). Trumfes de bolado: varietat de patates bones, que es desfan fàcilment (Cerdanya, Conca de Tremp). Trumfa de l'abundància: patata de la millor qualitat (Llofriu). Trumfa de tavella: varietat de patata pròpia del Ribagorça (Sopeira). Trumfa carabassotar: la que fa vires i no té tan bon gust i és dura de rosegar (Plana de Vic).
    Refr.

—«Trumfes i fesols, ¿què dimoni vols?»: es diu per indicar que amb patates, fesols i pa, ja es poden alimentar satisfactòriament (Borges Bl.).
    Fon.:
tɾúɱfə (or.); tɾúɱfa (Andorra, Esterri, Pont de S., Tamarit de la L.); tɾúmfɛ (Sort, Tremp, Balaguer, Falset).
    Intens.:
—a) Augm.: trumfassa.—b) Dim.: trumfeta.—c) Pejor.: trumfota.
    Var. form. i sinòn.:
trufa, trumfo.
    Etim.:
deformació de trufa.