Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. trumfo
veure  2. trumfo
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TRUMFO m.
|| 1. (vulgarment) Triumf. Tots aquests escuts d'armes y banderoles que veuen demunt ets archs de trunfo, Ignor. 64.
|| 2. Plenitud de vida, de creixença, de prosperitat (Pallars). «Els de ca'l Mestre estan en tot lo trumfo». a) Estar de trumfo: estar de bon humor (Llofriu).—b) Anar de trumfo: anar de gresca, divertir-se ostentosament (Men.).
|| 3. Cadascuna de les cartes del pal que domina el joc; cast. triunfo. Y al trunfo te'l juga, Brama llaur. 208. Li fallaren s'as y amarilla de trunfo, Aguiló Poes. 159.
|| 4. fig. Persona que excel·leix, que es fa notar molt per una habilitat, per una bona qualitat (Vallès, Camp de Tarr.); cast. hacha. «El Josep, en qüestió de teixits, és un trumfo». Era un trunfo per acompanyar noyes, Genís Narr. 180.
|| 5. pl. Tribulació, situació perillosa o difícil de resoldre (Men.). «Amb malalts i sense doblers, tenim uns bons trumfos!»
    Loc.

Desfer-se d'es trumfos: desempallegar-se de les dificultats, superar-les (mall.).
    Refr.

—«Oros són trumfos»: significa que els diners són els que governen el món.
    Fon.:
tɾúɱfu (or., men., eiv.); tɾúɱfo (occ., val., mall.).

2. TRUMFO m.
Patata (Ripoll, Empordà, Berguedà, Lluçanès, Plana de Vic, Vilan. i G., Cardona, Solsona, Ponts, Artesa de S., Ll., Les Garriges, Segarra, Sta. Col. de Q.).
    Loc.

Petit o Menut com un trumfo: es diu d'una persona molt menuda (Empordà).
    Refr.

—«De Sant Josep enllà, posa't trumfos a sembrar» (Ripoll).
    Fon.:
tɾúɱfu (or.); tɾúɱfo (occ.).
    Etim.:
de trumfa, masculinitzat per analogia de trumfo art. 1.