Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ullera
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ULLERA f.
|| 1. Taca moradenca, lívida, que se forma al voltant de l'ull o sota la parpella inferior i que sol esser deguda a una gran fatiga o a insomni o a alguna malaltia; cast. ojera. Rebent tal encontre, tots perden la vista, | virtut hi les forces, cobrant tremoló | d'on hixen ulleres, Proc. Olives 2135.
|| 2. Instrument òptic format per un tub dins el qual van dues o més lents i que serveix per a mirar objectes llunyans o per a veure en dimensions augmentades els objectes pròxims; cast. anteojo. He venut... la ollera bona..., la oyera bona comprada del corsari la Perla, doc. a. 1781 (Rev. Men. 1924, p. 172). Ab una ullera vèyam se componia d'una carga de llenya y brossa, Bosch Rec. 109. Ulleras de Alemanya, val la capsa set sous; Ulleras de canó de llarga vista, val la dotzena tres lliures, Tar. preus 70.
|| 3. pl. Instrument òptic format per un parell de vidres muntats en una armadura que permet posar-se'ls de manera que cada vidre quedi situat davant un ull; cast. anteojos, gafas, lentes. Item un stoix ab uyeres, doc. a. 1491 (arx. de Vic). Una dotzena e miga de ulleres ab sa capseta, doc. a. 1529 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Hun parall de ulleres ab son stoig, doc. a. 1533 (BSAL, x, 42). Unes ulleres de or sens vidres, doc. a. 1609 (Miret Templers 583). S'havia de posar les ulleres, que eren de «pessic», gran molla sobre el nas i cordonet negre, Bladé País 25. a) Les ulleres de Mahoma: la carta del dos d'oros (Givanel, ap. Misc. Fabra 80).
|| 4. pl. a) Conjunt de dues rotlanes d'espart o de palma, que es posa al cap d'una bístia de manera que li tapin els ulls i li evitin el mareig quan roda a una sínia, a la batuda, etc.; cast. anteojeras.b) Conjunt de dues peces de cuiro que formen part dels guarniments del cap d'una bístia i li tapen els ulls lateralment perquè sempre miri cap envant; cast. anteojeras.
|| 5. Anus, en llenguatge d'argot (or., men.).
|| 6. Forat quadrangular practicat al ferro d'un martell, d'un magall, aixada o altre instrument anàleg, per a passar-hi i subjectar-hi el mànec (or., occ.); cast. ojo.
|| 7. Porció del ferro d'una aixada, magall, etc., que forma la cua de l'eina, oposada al tall, i que és on hi ha el forat per a subjectar hi el mànec (or.); cast. cabeza. Torrat per les ventades i estellat a cops d'ullera de destral, Bertrana Herois 21.
|| 8. Forat d'espirall del forn (Rialb, ap. Krüger HPyr A 2, 291).
    Loc.

Alçar la ullera: beure amb el porró (Ripoll).
    Fon.:
uʎéɾə (pir-or., Barc.); uʎéɾɛ, uʎéɾa (occ., val.); uјéɾə (or., mall., eiv.); uéɾə (men.).
    Intens.:
—a) Augm.: ullerassa, ullerarra.—b) Dim.: ullereta, ulleretxa, ullereua, ulleriua, ullerona, ulleroia, ulleringa.—c) Pejor.: ullerota, ullerot.
    Sinòn.:
— || 4 a, clucales; || 4 b, orellins;— || 6, ull;— || 7, coa, cabota.
    Etim.:
derivat de ull amb el sufix -era.