Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ultra
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ULTRA (i ant. també oltra). adv. i prep.
|| 1. ant. Més enllà; a l'altra banda; cast. más allá, al otro lado. a) adv. Lavòs pesà holtra e girà's anrera, Graal 98.—b) prep. Tota l'altra terra qui és ultra Xexona vers Castella, Pere IV, Cròn. 338. En Betània ultra flum Jordà, Evang. Palau.
|| 2. ant. Més que; més de; més enllà (en sentit quantitatiu); cast. más de, más que. Oltra XXX mília hòmens, doc. a. 1270 (Capmany Mem. ii, 35). Són los hòmens tenguts que us donassen oltra lur poder e oltra lur forsa, si fer se podia, Llull Cont. 80, 24. Que no haja oltre ni menys de ço que li cové, Llull Sta. Mar. 93. Que nul hom no gaus comprar en un ayn oltre M velers de lana, doc. a. 1307 (RLR, viii, 48). Moriren... CCCL persones de peu, y naffrades ultra dos mil persones, Pere IV, Cròn. 308. Qui la dita carn vendrà ultra los dits preus, doc. a. 1372 (arx. mun. de Barc.). Ultra mesura: desmesuradament, massa. Si tu peques en massa beure oltra mesura, Jahuda Cató 114. Amant lo seu marit ultra mesura, ella d'ell s'apoderà, Curial, i, 2.
|| 3. A més de; afegit a; cast. a más de. Li hauia tolt..., X míllia cafizes de pa qui eren seus, oltra lo mal que li hauia feyt, Jaume I, Cròn. 15. Es ver que, oltra les dites IX roses d'or, n'i ha una apartada, doc. a. 1356 (Rubió Docs. Cult. i, 174). Sien estats instituits... III capellans ultra los dits III capellans primers, doc. a. 1357 (BSAL, viii, 377). No't penses que... y bastàs ne un amant ne dos ultra mil, Corbatxo 62. E ultra açò lo hauia fet visrey de tota sa terra, Tirant, c. 72. Els més interessants..., que, ultra ésser noctàmbuls, com a matiners no es donen, Carner Bonh 111. a) Ultra que: a més que; cast. además de que. Los tirans, ultra que perden la vida eterna, no han un bon dia, Egidi Romà, iii, 2a, 12.
|| 4. Ultra voluntat: (ant.) contra voluntat, o sense voler. Lo rei d'Anglaterra..., ultra ma voluntat, me volia maridar amb lo rei d'Escòcia, Decam. ii, 18. Axí que ultra lur volentat encontraren lo cors de Sent Martí. Eximplis, i, 318.
|| 5. m. pl., ant. Plus; allò que es dóna, paga, cobra, etc., de més a més; cast. plus. Manà que quant lo venerable Comú de dita iglésia partirà entre los beneficiats los ultres, sia pagat lo ultra al escolà, doc. a. 1599 (Hist. Sóller, ii, 846). Se disposaren las ditas quotidianas distribucions y després vingueren los ultres y aniversaris, Canyelles Descr. 214.
|| 6. f. pl. a) A les ultres o Fins a les ultres: fins a l'extrem, sense restriccions (mall.); cast. a ultranza. «Ara ja anam a les ultres». «Sostendré fins a les ultres que aquest homo és innocent». Fer les ultres a algú: fer-li els comptes, plantar-li cara (Mall.).
    Etim.:
del llatí ŭltra, mat. sign. |||| 1,2,3.