Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ultramar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ULTRAMAR (i ant. oltramar). adv. i subst. m.
A l'altra banda de la mar; països de l'altra banda de la mar; cast. ultramar. Totz los frares qui van oltramar, doc. a. 1268 (Miret Templers 549). Conquerir la santa Terra de ultra mar, Llull Blanq. 80. Los sarrahins tenen e han tengut longament la sancta terra de Vltramar en què Jesuchrist fo nat e crucifficat, Llull Felix, pt. i, c. 12. Tota nau que venga de ultramar, doc. a. 1315 (Capmany Mem. ii, 77). Les naus que van a ultramar, doc. a. 1389 (BSAL, ix, 29). Si tu volies saber aquelles coses que són ultramar, a tu convendria que creguesses aquells que y són estats, Sermons SVF, ii, 58. a) Blau d'ultramar, o simplement Ultramar: color blau molt bell i sòlid, que s'obté per calcinació de la latzurita o bé per una barreja de caolí, sodi i sofre.
    Etim.:
pres del llatí ultra mare, ‘més enllà de la mar’.