Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. un
veure  2. un
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. UN (i U en certs casos, i antigament escrit hun o hu), UNA adj., art. i pron.: cast. uno, un.
I. || 1. adj. num. que indica el nombre del qual tots els altres nombres són agregats. a) Acompanyat del nom. Una cartera de ciuada, Capbr. Ribes 1283. E no havia més de un ull, Desclot Cròn., c. 4. Són XXIV castells a hun tinent, Muntaner Cròn., c. 18. Com veus ton hauer que'l menuguen ab una mà, manugue'n tu ab dues, Jahuda Dits, c. 36. Lo obligaua de justar ab lo caualler una e tantes voltes, Paris e Viana 8.—b) Sense acompanyament del nom, o sia, com a pronom (unes vegades precedit d'article, altres sense article). «Un i un fan dos». «¿Quants homes hi ha?—Només n'hi ha un». Pren-ne hu de mil, Cons. Prov. 7. Que n'escapàs hu de cent, Cobles Naus. Fins que sia consumida de tres parts la una, Agustí Secr. 40. Li tornarà un dia es cent per u, Ignor. 50. En que sigueu quatre contra un, Vilanova Obres, xi, 258. N'has endevinada una, Penya Mos. iii, 36. L'any u: un any molt remot, cosa molt antiga. Y ves vestit a l'any u, Penya Poes. 79. Ni un que és un: absolutament cap (mall.). No n'han capturat cap ni un que és un, Roq. 4. D'un a un o D'un en un o Un per un: d'una manera successiva sense ajuntar-se mai més d'una persona o cosa. E les triaves | bé d'una en una, Spill 6987. E tots de hu en hu besaren la mà a sa senyoria, Villena Vita Chr., c. 50. Digau... los noms d'aquells, de hu en hu, Somni J. Joan 418. Seguint-se després los collegiats de un en un, doc. a. 1688 (Col. Bof. xli, 399). Als més braus, d'en un en un los veu caure, Picó Engl. 28. Parleu d'un a un, o si no, no ens entendrem, Vilanova Obres, xi, 248. Una a una, com verges a la dansa, | entren lliscant les barques en el mar, Maragall Enllà 9. Pugen les bísties d'en una en una, Salvà Poes. 144. Era entrat en V lices de camp clos hu per hu, Tirant, c. 2. Los anomenava un per un, Roq. 32.—c) ant. Precedit de l'article la amb la forma masculina un o u (per dissimilació de lo). Bé sé que, si bon cavaller ne enfortit ha en Espanya, vós sots la hu, Desclot Cròn., c. 167. Dels tres fills féu hereu la hu de ço que havia en Alemanya, Muntaner Cròn., c. 32. Dos asts de ferro, la hu és trancat, doc. a. 1523 (Alós Inv. 35).
|| 2. adj. i pron. num. ordinal amb què es designa el primer terme d'una sèrie numerada. «El dia u (o «L'u») de desembre». La una: la primera hora després de migdia o de mitjanit. Circa la una, passat mitx dia, doc. a. 1727 (Hist. Sóller, i, 152). Cap a la una del matí, Guinot Capolls 67.
|| 3. m. Xifra o signe que indica el nombre del qual tots els altres nombres són agregats. «Per a indicar el nombre 10, cal escriure l'u a l'esquerra del zero». «Si escriviu dos uns, llegireu onze».
II. art. indef. a) Usat immediatament davant el nom. Axí o trobam... que u monge fo, Hom. Org. 5. Havia huna germana molt bella, Desclot Cròn., pròl. Tenia una rota entre les mans, Metge Somni i. Davalla Tallaferro de Canigó un matí, Canigó i. Com si fos un cap d'esquadra, Picó Engl. 19.—b) Seguit d'un adjectiu que precedeix al nom. Un dispost jove, Llull Blanq. 5. En una mia alqueria, Muntaner Cròn., c. 1. Cridaren a una gran veu: Viva'l rey!, Pere IV, Cròn. 275. Per una streta sendera, Turmeda Diuis. Van aguaytant una tal caça, Spill 215.—c) Usat en plural (uns, unes). Per aportar uns bous que havia comprats, Alegre Transf. 51. Restant molt alegra d'uns lícits debats, Viudes Donz. 79. Car són unes armes no massa secretes, Proc. Olives 1085. A l'ombra d'uns arboços, Atlàntida vi. Varen cambiar unes paraules, Vilanova Obres, iv, 9.—d) Usat emfàticament per fer ressaltar una cosa. «Aquest ull em fa un mal que no és sofridor». «Aquest home té unes coses que són intolerables». «El pobret feia uns crits que eixordaven». M'ha posat un cap com una ferrada, Alcover Cont. 2. Vaig trobar uns relleus estranys, uns petges corbats i bonyeguts, unes pampolades de fusta que brollaven de tots cantons, Ruyra Parada 19.—e) Davant un numeral, indica quantitat aproximativa. Fa unes dugues hores que he passat per Noedes, Massó Croq. 8.
III. pron. o adj. indef.
|| 1. Indica una persona o cosa indeterminadament. Hage's u alegre, Llull Int. 385. El rey Manfrè és hu dels grans senyors del món, Muntaner Cròn., c. 33. Per ventura jo seria hu d'aquells, Metge Somni ii. Uns venian vers nós la cara volta, Febre Inf. xviii, 26. Com appar en un qui vage contra los raigs del sol, Albert G., Ques. 21. Si a hu traus un ull, Cobles Roca. Si un los demana un favor, Penya Poes. 270. Quant eixa flama brillava encesa, u me digué, Llorente Versos 125. Com una de tantes, Obrador Arq. lit. 15.
|| 2. Indica una persona o cosa en correlació amb una altra, contraposant el pronom o adjectiu un al pronom o adjectiu altre. No mou barales entre uns frares e altres, Hom. Org. 2. En so que los uns hòmens són justs e los altres són peccadors, Llull Cont. 315, 14. Dexats créxer la hun e l'altre, Evang. Palau. Tres agulles roba, | y cus-te ab l'una la roba | y ab les altres dos la boca, Cons. casada 154. L'u és honest e l'altre delitable, Ausiàs March lxxxvii. Per morir una o altra a rebolcons, Atlàntida introd. Uns esbrossen lo camí, | de verdor altres l'enramen, Verdaguer Idilis. Axí passa una y altra temporada, Roq. 9. D'un cap de món a l'altre, Penya Poes. 206. a) L'un a l'altre (i ant. la un a l'altre o l'un l'altre): indica reciprocitat. La promissió que feyen la un a l'altre, Llull Blanq. 1. Esperaven los uns los altres, Llull Blanq. 78. Con hajen feytes tantes injúries les unes a les altres, Llull Gentil 268. La un a l'altre tot mal fa, Turmeda Diuis. E que los huns ajudassen los altres, Muntaner Cròn., c. 17. Ells se aman lo hu al altre, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. S'usa en combinació amb altres adjectius determinatius. a) Uns quants: alguns. Per tota catifa la terra..., uns quants gresols per lluminària, Ruyra Parada 75.—b) Un poc o un tant: en quantitat o intensitat no gaire considerable. Prest replicà | hun tant torbada, Spill 11363. M'incomoda un poch, Penya Poes. 113.—c) Un altre. E una altra persona de mayor stament, doc. a. 1365 (Bofarull Mar. 82).—d) Cada u o Cada un: tots d'un en un. Cada hu tornat en sa terra, Comalada PP 7. Fixant la vista esverada en tothom y cada hu, Vilanova Obres, xi, 208. Aquesta poma me la partiré amb el Ton, mitja cada u, Pons Com an. 139.
IV. adj. o pron. No vari; que constitueix una unitat. Déu és un en trinitat, Llull Cont. 346, 17. Ah Sènyer Deus! Vós sots vertaderament un, Llull Cont. 9, 21. Hu és Déu pare de les creatures, Pere IV, Cròn. 18. Si'l foch e'l gel que són en Infern són hu o molts, Metge Somni iii. Quantes coses han a esser, aytant solament poden durar en lur esser quant són unes, Genebreda Cons. 154. Mesclau les vostres làgrimes ab les mies: una és la causa de nostre dolor, Villena Vita Chr., c. 208. Qu'en tot lo que vullen los dos sien hu, Viudes Donz. 514. «Tot el món està u»: tot el cel està tapat de núvol (Mall.). Tot és u: tot és una mateixa cosa, tant se val. Sàpias que lo pes de Tripoll e de Domàs és tot hu, Conex. spic. 61 vo. Oh catalans que a l'altre mar sou junts..., s'acosta el dia que serem tot uns, Maragall Enllà 22. No era cert que totes les dones fossin unes, com sostenia l'lbo, Vayreda Puny. 112. Per córrer a la batalla, | tot és hu, llança o rastell, Picó Engl. 22. Collir una pedra i etzibar-la dret al turó, fou tot u, Ruyra Parada 33.
V. Usat en la forma femenina, una, significa una cosa indeterminada, substituint un mot com feta, dita, idea, etc. «Me n'has fet una de grossa» (se sobreentén, una malifeta). «En tens cada una!» (o sia, ‘tens cada cosa!’). «No hi ha animal més traidor | que una dona o una mula: | en deixar-n'hi passar una, | un homo no n'és senyor» (cançó pop. Mall.). El pare, que ou allò..., estigué en un tris de fer-ne una, Rond. de R. Val. 52. Fer-ne una de les seves: fer accions pròpies del qui les fa, però que surten fora de la normalitat o de la correcció. «Mira que tens unes unes, que sembla mentida» (Men.). Ves quina una!, Roq. 39. Estar amb unes: estar en una creença, en una idea determinada (Mall.). «Estic amb unes que ha de ploure»: tinc la idea que plourà (Santanyí).
    Loc.
—a) De l'u: de molt bona classe, de primera. Ho podeu preguntar a sa vostra pubila... Que fila prim!... La teniu ensenyada d'allò de l'u, Ruyra Pinya, ii, 57.—b) De dobler u: de no res, que no val res (Mall.). ¿Què hi teniu que dir ab axò, escriptoretxo de dobler u?, Aurora 226.—c) A la una: a un temps, conjuntament, simultàniament. Xerraven a la una, Rosselló Many. 148. An ets animals los dóna menjar a tots a la una, Roq. 20.—d) Tot d'una: de sobte (Cat.). Puix tot d'una se li fon | a l'abraçada primera, Collell Floràlia 123.—e) Tot d'una: tot seguit, immediatament (Bal.). Y tot d'una en mes palpebres | los raigs donen d'un estel, Aguiló Fochs follets 24.—f) Tot amb u: de sobte, inopinadament (Mall., Eiv.). Tot amb u en veu devallar tres, Alcover Rond. ii, 275.—g) Una que fos... o Una que...: en cas que (Valls). «Una que traguéssim la rifa (o «Una que fos que traguéssim la rifa»), compraríem un cotxe».—h) En una: conjuntament i d'acord. Serà en esta pau en una ab nós, Jaume I, Cròn. 50. Tots en una concordants o la maior partida, Consolat, c. 1. Stant los apòstols tots ajustats en una, Villena Vita Chr., c. 249. Que anassen tots en una al entrant de la ciutat, ibid. c. 225. Lo filosof y lo mercader concordaren los dos en una, que diguessen..., Isop Faules 7.—i) Una i mala: (ant.) en mala hora. Dix:—Una y mala, | dolent, catiu, | yo mala't viu, | més mala'm vist, Spill 2182.—j) Una i oli!: una vegada i no més (mall.).—l) Una de dues: es diu per introduir una contraposició d'idees mitjançant una disjuntiva.
    Refr.
—a) «Una no és ninguna»: significa que una sola vegada de succeir una cosa o de cometre una errada no és suficient per a condemnar o castigar el qui n'és culpable.—b) «Un no és ningun» (o «U no és ningú»): vol dir que una persona sola no basta per a certes coses, o que una excepció no destrueix la regla general.—c) «Qui fa cent i no fa u, no fa ningú» (Mall.); «Qui en fa cent i no en fa una, com si no en fera ninguna» (Val.): significa que el qui acostuma obrar bé però no hi obra en una ocasió determinada, perd tot el mèrit.—d) «Cada u és cada u»: vol dir que cada persona té la seva manera d'esser i cal respectar-la.—e) «Tot és u, haver menjat o estar dejú»; «Tot és u, portar banyes o fer-ne dur»: es diu per indicar que algú fa confusió de coses que són ben distintes.
    Fon.:
un (forma que avui s'usa sempre que aquest mot té el valor de numeral seguit del nom i sempre que és article o pronom indefinit); u (forma que s'usa quan és numeral usat com a pronom i en valencià quan és pronom indefinit).
    Etim.:
del llatí ūnum, mat. sign. I, IV.

2. UN adv. ant. i dial.,
per on. Moltes vegades esdevé que'l loc un làer és pur soptozament se umple de ventz, Arn. Vil. ii, 106. E mirant dret vers la part un vos viu, Masdovelles 110. E d'un ploen las ànimas dels hòmens, Corbatxo 52. Un menys poran: (ant.) com menys podran. Deuen-ho en tal manera enginyar que, un menys poran, tenguen lo coyl tort, Arn. Vil. ii, 129.