Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  unitat
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

UNITAT f.: cast. unidad.
|| 1. Qualitat d'allò que és unic. Matèria e forma e generació se couenen a pluralitat e a unitat, Llull Gentil 43. Déu... és un per molt gran singularitat o unitat, Egidi Romà, i, 1.a, 3.
|| 2. Qualitat d'allò que constitueix un tot no divisible en parts. Per adorar e contemplar la vostra unitat sancta, la qual unitat és sobre totes unitats simple noble vertuosa, Llull Cont. 316, 3. En tu ador unitat de essència, Llull Blanq. 8.
|| 3. Qualitat d'allò que és un tot format de parts concordants. Abolints encara tota divisió... e reduints-ho a unitat, doc. a. 1390 (Col. Bof. viii, 317).a) En una obra literària, artística o intel·lectual, la subordinació de tots els seus elements a un assumpte, pensament o punt de vista principal.—b) En una obra dramàtica, el fet que la seva acció sigui una i que les parts de l'acció ocorrin al mateix lloc i sense interval de temps considerable (unitat d'acció, de lloc i de temps).
|| 4. Concordança, uniformitat; acord i unió d'esperit entre diverses persones. De Roma la gran ciutat | tenia en senyoria | tot lo món per unitat | que en son poble hi hauia, Turmeda Diuis. 33. Conservació de unitat entre los confrares, doc. a. 1418 (Col. Bof. xli, 302).
|| 5. aritm., El nombre enter més petit; el principi o fonament del nombre, que es pren com a terme de comparació per a midar les altres quantitats de la mateixa espècie.
|| 6. Fracció d'exèrcit que pot obrar independentment sota les ordes d'un cap.
    Fon.:
unitát (Barc., Val.); uniðát (Palma).
    Etim.:
pres del llatí unĭtāte, mat. sign.