Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  universal
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

UNIVERSAL
|| 1. adj. Pertanyent o relatiu a tot o a tots; que inclou tot o tothom; cast. universal. Universal és açò que enclou moltes coses desots si, axí com poble enclou molts hòmens desots si, e maysó moltes pedres, Llull Am. 397. E no sia la matèria universal segons que és la matèria corporal, Llull Cont. 325, 17. Déu... creador e regidor universal de totes coses, Genebreda Cons. 44. Dotze anys abans que Jesuchrist nasqués, fon pau universal per tot lo món, Eximplis, ii, 100. Attendre a la indemnitat e benefici universal dels habitants, doc. a. 1466 (Arx. Cor. Ar.). Fou un home tan estimat per tots els qui el tractaren i conegueren, que visqué rodejat d'un universal respecte, Pla Rus. 195. Diluvi universal: la inundació que, segons la Bíblia, submergí tota la terra habitada. Judici universal: el judici final en què Déu jutjarà tots els homes. Hereu universal: hereu de tots els béns d'una persona determinada. Sufragi universal: sistema d'eleccions que concedeix el dret de vot a tots els majors d'edat sense distinció de categories socials. Història universal: la història que tracta dels fets ocorreguts a tots els països. a) En universal: (ant.) en conjunt, amb referència a la totalitat. Segons esguardament de matèria en uniuersal, més de matèria ha en l'aur que en lo ferre, Llull Felix, pt. vi, c. 4. A tot hom generalment, axí en uniuersal com en singular, doc. a. 1392 (BSAL, viii, 441).—b) Proposició universal: la proposició en què l'atribut convé a la totalitat del subjecte.—c) Màquina (eina, etc.) universal: màquina, eina, etc., que s'adapta a tots els usos, formes, grandàries, etc.
|| 2. m., lòg. Terme comú o general que comprèn sota d'ell diverses o moltes individualitats; segons els escolàstics, els universals són cinc: gènere, espècie, diferència, propi i accident; cast. universal. Per tal que ab los vniuersals hom pusqués atrobar los particulars, Llull Int. 359. Axí és demostrable per los X predicaments e per los V universals, Llull Dem. 97. Per lògica sabràs conèxer los genres, les espècies les differències e los accidents qui són appellats los V universals, Llull Doctr. Puer. 73, 5
|| 3. adj. ant. Pertanyent o relatiu a la Universitat, al comú. Sie manat que els oficials tant reals com universals i altres..., doc. a. 1597 (Hist. Sóller, i, 379). Com lo dit camí, abe qu'és camí real, és també universal per so que aquell serveix en moltas ocasions en servey de la Universitat del present Regne, doc. a. 1632 (Hist. Sóller, i, 58).
    Fon.:
uniβəɾsáɫ (or.); uniβeɾsáɫ (occ., Val.); univeɾsáɫ (Cast., Al.); univəɾsáɫ (bal.).
    Etim.:
pres del llatí universāle, mat. sign. |||| 1, 2.