Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  urgent
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

URGENT adj.
Que no comporta cap retard; cast. urgente. Les obres necessàries, que, jatsia no sien grans, són bé urgents, doc. a. 1359 (Col. Bof. xii, 207). Per certas causas e rahons urgens, doc. a. 1410 (Hist. Sóller, ii, 13). Cruel, urgent, | fèyem la guerra, Spill 1450.
    Fon.:
uɾʒén (or.) uɾʤén (occ.); uɾʧént (Val.); uɾʒént (mall., men.).
    Intens.
superl.: urgentíssim, -íssima. Com en aquest temps sia la necessitat urgentíssima, doc. a. 1621 (BSAL, viii, 99).
    Etim.:
pres del llatí urgĕnte, mat. sign.