Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  valer
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VALER v. intr. o tr.: cast. valer.
|| 1. Tenir algú o quelcom una qualitat o qualitats que el fan bo. Com més vala la sanitat de la ànima que cella del cors, Llull Cont. 132. Entén a prouar que sa creença val més que ceyla del juheu e del sarrahí, Llull Gentil 4. Iassia que la fe senes les obres no uayla re, can abdues són aiustades fan fruyt, Jaume I, Cròn. 1. Tramet-vos a dir per nós que la vostra fe ne val menys, Muntaner Cròn., c. 72. Trobà un llaut vell que els pescadors avien dexat perque no valie res, Comalada PP 49. Si jo valgués la terça part que ell, Víct. Cat., Ombr. 51. a) m. Conjunt de qualitats que fan que algú o quelcom sia bo. En traure la suma del seu molt valer, Viudes Donz. 490. No és algú que's puga ygualar al valer seu, Paris e Viana 11. Manifestacions del poder y valer de la persona, Galmés Flor 9.
|| 2. Tenir eficàcia; esser útil. Pauc li ual sa penitència, Hom. Org. 5. Lo cavall val més que'l camell per córrer, e lo camell val més que lo cavall per gran fex a portar, Llull Cont. 326, 26. Molt hagra més valgut que fos despès a honor de la sancta fe, Muntaner Cròn., c. 282. La elecció no valia de dret, Metge Somni ii. No pots molt fer que'm valla ni'm noga, ibid. Què val al moro la crisma si no coneix la sua error?, Tirant, c. 4. Cerquar los ports, més qu'aturar, li val, Ausiàs March ii. L'oli conferex e val a la embriaguesa, Albert G., Ques. 19 vo. Si contra l'amor valgués saviesa, Proc. Olives 345. Si avui en dia no hi valen escriptures!, Alcover Cont. 46. Ni a l'àliga li valen les d'or potentes ales, Atlàntida i. No hi ha gana que valgui davant de la bona criansa, Vilanova Obres, xi, 238.
|| 3. Ajudar, protegir. Qui ha creat tot lo món... vos valgue e us ajut de vostres trebayls, Llull Gentil 12. Asseguraren que'ns ajudarien e'ns ualrien ab tot lur poder, Jaume I, Cròn. 14. S'ajudassen e's valguessen contra tots hòmens, Muntaner Cròn., c. 37. Cor tu no vals sinó al qui s'ajuda, Ausiàs March cv. Ay, filla, que Déu nos valgue!, Picó Engl. 40. Valeu-me, Reyna y gran Senyora, Alcover Rond. ii, 308. Valga'm Déu! (i ant. val Déu!, val Jesús!): exclamació per a expressar esglai, gran sorpresa, temor, etc.; cast. válgame Dios! O val Jesús! e qui serà lo menyspreat? Martínez 85. Volent dir: O, val Déu! ¿Tu sols és tan estrany en la ciutat...?, Villena Vita Chr., c. 246. ¿Què és això, valga'ns Déu?, Verdaguer Exc. 62. Però no ho sóc, de moro, valga'm Déu!, Pons Com an. 198. Valga'm Déu, y quin esglay!, Picó Engl. 47.
|| 4. Esser tingut en consideració. Però que us fassau valer y atènyer, Brama Llaur. 93. No hi val o No s'hi val: no hi ha dret. Val a dir: cal dir, cal advertir. Valga que...: tanta sort que...; cast. menos mal que. Valga que el senyor va esclatar en riure y ho prengué en bé, Penya Mos. iii, 96. Valga (seguit d'un nom o un pronom): tanta sort de (tal persona o cosa). Ja vénen; valga jo, o si no, li fugen totes dues, Vilanova Obres, xi, 194.
|| 5. Esser estimat a un cert preu; esser estimat com a igual a certa quantitat, a certa cosa. Tolgren... III migeres de forment que ualie sete sol... e I somera que ualie XX sol., doc. segle XII (Pujol Docs. 15). No és null tresor qui aquest tresor valla, Llull Cont. 315, 29. Totes mentides no valen una veritat, Llull Mil Prov. 424. Si hi respon, he reguart que'm maten o que'm facen tal onta que ualríe'm tant com la mort, Jaume I, Cròn. 20. En manera de ducat venecià, que val VIII diners barceloneses cascú, Muntaner Cròn., c. 210. Lo senyor hi deu metre per aytant com val la meytat de la nau, Consolat, c. 95. Cascuna peça valla cinch sous, doc. a. 1426 (Botet Mon. iii, 445). ¿Quant val aquesta medicina?, Vilanova Obres, xi, 17. Valer la pena: esser prou bo o important per a compensar la molèstia que causa.
|| 6. Reportar un profit; fer obtenir una cosa. Volia fer algunas composicions, y li hagueren valguts grosos ducats, doc. a. 1666 (Hist. Sóller, i, 561). Axò me valgué un crèdit que, encara que fals, no lograren ets altres, Ignor. 45.
|| 7. refl. Servir-se, fer ús d'una cosa. Valer-se del treball de algú: Uti alicujus opera, Torra Dicc. Valent-se de altres persones, doc. a. 1670 (Hist. Grem. ii). Y se val des do de sa paraula per escampar-les arreu arreu, Ignor. 1. La que tingui més prudència que se'n valgui, Vilanova Obres, xi, 170. No poder-se valer: estar impossibilitat físicament d'obrar. La vella madona no's pot valer, Costa Agre Terra 36.
    Loc.
—a) Valer un món o Valer un imperi o un Perú, o Valer tant com pesa, o Valer la barba d'un soldat, o Valer tots els diners del món: expressions per a indicar que una cosa és molt valuosa.—b) No valer un dobler, o No valer un clau, o No valer una pipada de tabac, o No valer els budells d'un ca mort, o No valer els dotze doblers del batiar, o No valer les palles d'allà on jeu, o No valer les baves d'un penjat: esser una cosa menyspreable, no tenir cap valor. Puix los contrapesos no valen hun clau, Proc. Olives 1616—c) No valer tant com l'espant (o el retgiró) que ha donat: es diu d'una persona o cosa que ha produït un gran esglai.—d) Aquesta et val!: es diu quan algú diu o fa una cosa que el fa quedar bé o el salva d'una situació perillosa (Mall.).—e) Ja ho val!: exclamació usadíssima a Mallorca per a expressar que no ens sabem avenir d'una cosa que ens ha succeït, que contemplam, que ha ocorregut a algú.
    Var. form.:
valguer, valdre, valre.
    Fon.:
bəɫέ (or.); baɫé (Esterri, Llavorsí, Vilaller, Sort, Artesa de S., Gandesa, Calasseit, Tortosa, Morella, Vinaròs); baɫéɾ (Benassal, Morvedre, Llíria, Val.); vaɫéɾ (Alcalà de X., Cast., Sueca, Cocentaina, Biar, Monnòver); vəɫə́ (Mall., Ciutadella, Eiv.); vəɫέ̞ (Binissalem, Alaró, Maó, Alaior); bəɫɣέ (pir-or., or.); vəɫɣέ (Valls); baɫɣé (Pont de S., Organyà, Ponts, Balaguer, Cervera, Bellpuig, Ll.); báɫrə (Porté, Fontpedrosa, Puigcerdà, Rocabruna, Camprodon, Bagà); báɫre (St. Llorenç de M., Isavarri, Esterri, Boí, Llavorsí, Vilaller, Bonansa, Pobla de S.); báɫdɾə (St. Joan les A., Centelles, Igualada); váɫdɾe (Valls, Falset, Tortosa, Alcalà de X., Cast., Sueca, Gandia, Pego, Cocentaina, Alcoi, Biar, Monnòver, Al., Elx); váɫðɾə (Reus); báɫðɾe (Andorra, Pont de S., Sort, La Seu d'U., Pobla de S., Organyà, Tremp, Benavarre, Ponts, Tamarit de la L., Balaguer, Cervera, Bellpuig, Ll., Fraga, Granadella, Riba roja, Falset, Gandesa, Calasseit, Tortosa, Morella, Vinaròs, Benassal, Llucena, Morvedre, Llíria, Val.); báɫdɾi (Organyà, Balaguer); váɫdɾeɾ (Patró); váldɾa (Alg.).
    Conjug.:
segons els paradigmes adjunts, on figura la flexió antiga i la dialectal moderna de valer.
taula 
Les formes admeses generalment en la llengua escrita són aquestes: Infinitiu: valer, valdre;—Participi passat: valgut;—Gerundi: valent;—Present d'indicatiu: valc, vals, val; valem, valeu, valen;—Pretèrit imperfet: valia, valies, valia; valíem, valíeu, valien;—Perfet simple: valguí, valgueres, valgué; valguérem, valguéreu, valgueren:—Futur: valdré, valdràs, valdrà; valdrem, valdreu, valdran;—Condicional: valdria, valdries, valdria; valdríem, valdríeu, valdrien;—Present de subjuntiu: valgui, valguis, valgui; valguem, valgueu, valguin (o valga, valgues, valga; valguem, valgueu, valguen);—Optatiu: valgués, valguessis o valguesses, valgués, valguéssim o valguéssem, valguéssiu o valguésseu, valguessin o valguessen; valguera, valgueres, valguera, valguérem, valguéreu, valgueren;—Imperatiu: val, valguem, valeu.
    Etim.:
del llatí valēre, mat. sign. La forma procedent directament de la llatina és valer. La forma valdre representa un canvi de tipus de conjugació produït a imitació d'altres verbs com creure, plaure, etc. La variant dialectal valguer, no admesa en la llengua escrita, és una formació analògica damunt les formes valga, valgues, etc., del subjuntiu.